Exposicions
Zanele Muholi porta la seva lluita visual a Rio de Janeiro
El Museu d'Art do Rio acull fins al 29 de novembre de 2026 Beleza valente , una exposició individual de Zanele Muholi que reuneix més d'un centenar d'obres realitzades entre el 2002 i l'actualitat. La mostra, presentada inicialment per l'Institut Moreira Salles a São Paulo, inicia ara la seva itinerància a Rio de Janeiro amb un ampli recorregut per la trajectòria d'una artista la pràctica de la qual vincula de manera inseparable creació, activisme i defensa dels drets de la comunitat negra LGBTQIAPN+.
Amb el comissariat de Daniele Queiroz, Thyago Nogueira i Ana Paula Vitorio, l'exposició aplega fotografies i vídeos que permeten aproximar-se a les diferents etapes de la producció de Muholi. Entre les sèries presents destaquen Faces and Phases , Somnyama Ngonyama i Brave Beauties , projectes que han convertit el seu treball en un dels testimonis visuals més rellevants sobre la identitat, la representació i la resistència de les comunitats negres LGBTQIAPN+ a Sud-àfrica i en altres contextos.
"Ús la fotografia per confrontar i curar, per això em denomino activista visual", afirma Muholi, una declaració que resumeix una trajectòria en què les fronteres entre art i política romanen deliberadament difuses.
L'exposició incorpora a més obres inèdites realitzades al Brasil el 2024, durant una estada de l'artista a São Paulo amb motiu del Festival ZUM, organitzat per la revista de fotografia de l'Institut Moreira Salles. En aquella visita, Muholi va entrar en contacte amb diferents organitzacions i institucions LGBTQIAPN+, establint connexions entre la història de les lluites pels drets a Sud-àfrica i les experiències del context brasiler.
Nascuda el 1972 a Umlazi, Durban, durant el règim de l'apartheid, Muholi va créixer en un país marcat per la segregació racial i la violència institucional. Tot i que el final de l'apartheid i la nova Constitució sud-africana del 1996, impulsada durant la presidència de Nelson Mandela, van suposar importants avenços i van prohibir la discriminació racial, sexual i de gènere, el racisme, els prejudicis i els crims d'odi van continuar formant part de la realitat quotidiana.
En aquest context, Muholi es va formar en fotografia i va començar fent treballs de caràcter documental que denunciaven episodis de violència contra persones LGBTQIAPN+. A partir del 2004, el seu treball va començar a adquirir més visibilitat a Sud-àfrica i, progressivament, la seva pràctica va evolucionar des de la fotografia de denúncia cap al retrat i l'autoretrat.
Aquest gir va permetre que l'artista construís un extens arxiu visual destinat a qüestionar les representacions tradicionals i subvertir les narratives heretades de la mirada colonial. Les seves imatges reivindiquen la presència, la identitat i la dignitat de persones que durant dècades han estat fora dels relats dominants.
El títol de l'exposició, Bellesa valenta , apunta cap a una de les idees fonamentals de la seva producció: la bellesa com a eina de resistència i afirmació davant la violència exercida contra les persones negres LGBTQIAPN+. En les seves fotografies, el que és quotidià i el que és comunitari adquireixen una dimensió extraordinària, mentre que els cossos i les identitats es converteixen en espais de llibertat.
La proposta curatorial també subratlla la dimensió de gènere de la seva obra. Identificada com una persona de gènere no binari, Muholi desenvolupa imatges que qüestionen les categories rígides del masculí i el femení i exploren altres maneres d'entendre la identitat, la representació i el desig. La seva fotografia reivindica així la fluïdesa i la llibertat alhora que converteix la creació artística en una eina per reclamar justícia, reconeixement i dignitat.
L'exposició es va inaugurar el 12 de juny amb la presència de Muholi, coincidint amb un seminari dedicat a la cultura LGBTQI+ a les arts visuals. Amb la seva arribada a Rio de Janeiro, Bellesa valenta amplia el recorregut d'una retrospectiva que no només repassa una carrera artística, sinó que també presenta la fotografia com un espai de memòria, resistència i transformació social.
Et poden
Interessar
...
