Aquestes setmanes d’estiu, quan el Mediterrani forma part de l’experiència quotidiana i el paisatge es converteix en un dels grans protagonistes de la temporada, el Castell de Vila-seca proposa aturar-se i mirar-lo des d’una altra perspectiva. Fins al 27 de setembre, l’exposició Mirada Mediterrània reuneix 50 obres de 15 artistes que, entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, van trobar en aquest territori una font d’inspiració artística, cultural i emocional.
Comissariada per Damià Amorós, el recorregut temporal expositiu reivindica una mirada del Mediterrani com un espai de connexió i una identitat compartida que va molt més enllà del paisatge. Les obres de Joaquín Sorolla, Aristides Maillol, Ramon Martí, Arcadi Mas, Juan Roig, Ricardo J. Estivill, José Nogué, Baldomero Galofre, Jaume Mercadé, Joaquín Mir, Olga N. Sacharoff, Domènec Carlos, José Sancho, Eliseu Meifrèn i Jordi Sarrà permeten construir una mirada plural sobre un mateix territori.
La proposta parteix de la pintura per aprofundir en la relació entre llum, paisatge, cultura i identitat. En aquest sentit, Damià Amorós defineix el projecte com 'una exposició que ens donarà respostes a preguntes que no ens hem fet', posant l’accent en la seva dimensió reflexiva i evocadora.

El recorregut expositiu s’articula en quatre àmbits. El primer, Mirada a la llum, està format per set obres, sis de les quals són de Joaquín Sorolla. Entre aquestes peces destaca un Sorolla inèdit, cedit pel Museu de Reus, que permet aprofundir en l’interès de l’artista per la llum mediterrània i les seves possibilitats pictòriques.
El segon espai, Presència Mediterrània, reuneix quinze obres que exploren la relació entre paisatge i cultura. Diferents artistes i sensibilitats coincideixen en un territori que es presenta alhora com a escenari, memòria i font d’inspiració.
La tercera secció, Terra i Mar, està dedicada a Jaume Mercadé i posa el focus en dos dels elements essencials de l’imaginari mediterrani. La terra i el mar apareixen com a espais complementaris que han definit paisatges, formes de vida i maneres d’entendre el territori.
Finalment, Mirada Vila-secana acosta l’exposició a l’entorn més immediat a través de les obres del vila-secà Jordi Sarrà. El Mediterrani deixa així de ser una realitat llunyana o genèrica per connectar amb el paisatge i la identitat local.
La mostra planteja, d’aquesta manera, una aproximació al Mediterrani que defuig la simple representació d’un paisatge. Tal com assenyala Amorós, es tracta de 'redescobrir el Mediterrani no només com a paisatge, sinó com a experiència cultural, emocional i històrica'.