Exposicions
Un crani mesoamericà torna a Oaxaca i recupera el seu lloc a la memòria del seu territori
Un antic crani mesoamericà ha tornat a Mèxic després de romandre durant dècades als Països Baixos i es prepara ara per iniciar una nova etapa vinculada al territori de què procedeix. L'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) manté actualment el crani sota el seu resguard i està previst que la peça pugui contemplar-se a partir de l'abril del 2027 al Museu Comunitari de Yucu Saa, a Vila de Tututepec, Oaxaca.
La peça presenta una singular decoració realitzada amb turquesa, quars i jadeïta, aplicada mitjançant petites tessel·les que configuren un disseny associat a una serp. Les anàlisis realitzades després de tornar a Mèxic han confirmat que tant els materials utilitzats a l'ornament com el mateix crani tenen un origen prehispànic. La tècnica decorativa, a més, compta amb precedents documentats a Mesoamèrica durant el període Posclàssic tardà, entre 1200 i 1521 d. C.
L'estudi científic també ha permès identificar un element posterior: aproximadament el 99% de l'adhesiu utilitzat en la decoració és modern, cosa que apunta a una intervenció realitzada en època contemporània sobre les restes originals.
La història recent de la peça està marcada per la sortida de Mèxic i per un procés de restitució que va començar a prendre forma anys després. El crani va ser adquirit el 1964 per un museu de Leiden, als Països Baixos, a través d'un distribuïdor nord-americà i sense documentació que permetés establir-ne la procedència. Dècades més tard, la presència a Europa despertaria l'interès d'un col·lectiu cultural indígena i d'un artista mexicà.
El punt d'inflexió va arribar el 2022, quan l'artista contemporani Daniel Aguilar Ruvalcaba va tenir coneixement de l'existència del crani durant la seva estada a Rijksakademie d'Amsterdam. A partir de llavors va buscar la col·laboració de Nohivi Ñuu Savi, un col·lectiu cultural dirigit per indígenes, per impulsar una campanya destinada a aconseguir-ne la restitució.
La iniciativa va trobar posteriorment suport institucional. El 2023, les autoritats mexicanes van presentar formalment als Països Baixos una sol·licitud de repatriació. Les autoritats neerlandeses van confirmar el desembre del 2024 que acceptarien el retorn i, finalment, el crani va ser repatriat a Mèxic el maig del 2025.
L'INAH considera que es tracta de restes esquelètiques humanes prehispàniques originàries del territori mexicà, una circumstància que va sustentar la petició oficial de restitució. El seu retorn planteja així una qüestió que transcendeix la recuperació d'una peça arqueològica: la restitució de restes humanes implica també tornar-les a un context històric, cultural i comunitari.
Després de la repatriació, els habitants de Tututepec van impulsar una petició per reclamar el reconeixement del paper exercit pel col·lectiu Nohivi Ñuu Savi en el procés i subratllar la importància que les restes tornessin a la regió amb què estan vinculades.
La seva futura exhibició al Museu Comunitari de Yucu Saa, prevista per a l'abril del 2027, tancarà d'alguna manera un llarg recorregut iniciat molt abans que la peça arribés a Europa. El crani deixarà de ser únicament un objecte conservat en una institució estrangera per incorporar-se novament a un relat construït des del territori d'origen, posant en primer pla les relacions entre patrimoni, memòria, restitució i comunitats indígenes.
Et poden
Interessar
...
