Exposicions
Brossa dins una maleta
L’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles acull, del 21 d’agost al 10 d’octubre, una exposició comissariada per Ricard Planas que reuneix vint-i-cinc peces i reivindica l’univers poètic, visual i conceptual d’un dels grans creadors de l’avantguarda catalana.
L’Espai Eat Art de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles obrirà les portes a Brossa portàtil. La maleta museu, una exposició comissariada per Ricard Planas, on proposa una aproximació singular a l’univers visual de Joan Brossa. La mostra es podrà visitar fins al dissabte 10 d’octubre i parteix d’una idea tan senzilla com brossiana: convertir una maleta de viatge en un petit museu capaç de contenir i transportar la seva mirada poètica.
La proposta expositiva fa una nova aturada i recupera el portafolis Tot Brossa, editat el 1997, i hi reuneix vint-i-cinc peces de poesia visual. La maleta es transforma així en un contenidor d’imatges, objectes, paraules i signes que permet acostar al públic una obra basada en la capacitat de transformar allò quotidià i alterar la nostra percepció de la realitat.
Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va ser molt més que un poeta en el sentit convencional del terme. Es defineix com un poeta en el sentit més ampli, perquè va treballar indistintament amb la poesia escrita, la poesia visual, els objectes, les instal·lacions, el teatre, el cinema i els anomenats poemes corporis. Per a Brossa, les fronteres entre les diferents disciplines artístiques pràcticament no existien.
La seva trajectòria es va iniciar en plena postguerra i va estar estretament vinculada a alguns dels principals noms de l’avantguarda catalana. Després de la Guerra Civil va entrar en contacte amb Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Joan Prats, figures que serien decisives en la seva formació. El 1947 va participar en la fundació de la revista Algol i el 1948 va ser un dels impulsors de Dau al Set, juntament amb Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart, Arnau Puig i Joan-Josep Tharrats. Aquest entorn va contribuir a recuperar l’esperit avantguardista en la cultura catalana després de la guerra.
La poesia visual va ocupar un lloc essencial en aquest procés. Brossa va realitzar els seus primers poemes experimentals de caràcter cal·ligràfic el 1941, mentre que el 1943 va crear el seu primer objet trouvé, Escorça. El 1950 va començar a treballar amb la combinació d’objectes diferents per generar noves associacions i, el 1956, va presentar la seva primera instal·lació en l’aparador d’una botiga. A partir de finals dels anys cinquanta, aquestes investigacions visuals es van intensificar amb les seves Suites de poesia visual.
En Brossa, l’objecte mai no és simplement un objecte. Una lletra, una sabata, una carta, un barret o qualsevol element aparentment banal pot convertir-se en un poema quan és desplaçat del seu context habitual. El joc, la sorpresa, l’associació d’idees, l’humor i la ironia són eines per qüestionar les convencions i obligar l’espectador a mirar de nou allò que creia conèixer.
Aquesta dimensió lúdica no implica, però, absència de compromís. La seva obra també va estar marcada per una profunda voluntat de ruptura amb les convencions socials, polítiques i artístiques del seu temps. La trobada amb el poeta brasiler João Cabral de Melo a principis dels anys cinquanta va contribuir a reforçar aquesta dimensió més política de la seva poesia i a aprofundir en la ruptura formal que caracteritzaria bona part de la seva producció posterior.
Durant els anys setanta, la poesia visual de Brossa va arribar a un públic molt més ampli. En aquesta etapa va desenvolupar els Poemes habitables, un conjunt de quaranta-cinc llibres de poesia visual, i va participar el 1971 en la primera mostra de poesia concreta a Catalunya, celebrada a la Petite Galerie de Lleida. També va començar a editar els seus poemes visuals mitjançant tècniques com l’òfset i, posteriorment, la serigrafia.
L’exposició de Banyoles recupera precisament aquesta capacitat de Brossa per fer de la poesia una experiència visual i física. Brossa portàtil. La maleta museu planteja la maleta com un univers comprimit que, en obrir-se, desplega un món creatiu sense fronteres. El que aparentment és un objecte de viatge es converteix en espai expositiu, i les peces que conté funcionen com petites portes d’entrada a una obra que continua apel·lant a la imaginació i a la capacitat crítica de l’espectador.
Et poden
Interessar
...
