Exposicions
Digna ràbia, l'art com a impuls de transformació
El Museu d'Art Miquel Urrutia (MAMU) de Bogotà presenta Digna Ràbia , una exposició que proposa mirar la ràbia des d'una perspectiva allunyada de la violència o la destrucció. La mostra planteja aquest sentiment com a força universal i atemporal capaç de convertir-se en motor de creació, pensament i transformació de la realitat.
A partir d'obres i documents procedents de les col·leccions patrimonials del Banc de la República, l'exposició reivindica tant l'experiència individual com l'afecte col·lectiu com a territoris legítims per a la creació artística. La ràbia apareix aquí com una resposta davant d'allò que es percep com a hostil, injust o dolorós, però també com una energia que permet actuar sobre aquestes realitats.
La proposta no pretén fer un recorregut pels conflictes polítics o socials que han generat determinades situacions d'adversitat, sinó aturar-se en les respostes que els artistes han construït davant seu. Gestos, imatges, símbols, accions, contrastos cromàtics i diferents formes de representació permeten aproximar-se a sentiments com ara el descontentament, el ressentiment, l'angoixa o la disconformitat.
Que cessin les tortures. De la sèrie Moviments socials Viki Ospina 1973.
El recorregut expositiu s'articula a tres grans nuclis. El primer se centra en la dimensió subjectiva de la ràbia i en la manera com aquesta pot quedar inscrita en el llenguatge artístic mateix. La gestualitat del traç, la intensitat del color, les composicions i els recursos simbòlics converteixen l'obra en un espai on allò que és difícil expressar mitjançant paraules troba una forma visual.
El segon nucli amplia la mirada cap a la dimensió col·lectiva. L'art i la reporteria apareixen com a eines capaces de registrar i representar l'expressió de les masses, les protestes i les diferents manifestacions de descontentament davant de situacions considerades injustes. Les imatges deixen així ser únicament documents per convertir-se també en testimonis d'una emoció compartida.
Violència al camp. Alipio Jaramillo 1957.
La tercera part s'aproxima a comunitats urbanes i grups de joves que expressen el rebuig a determinats models socials i qüestionen els espais que la societat els ofereix. En aquest àmbit, la ràbia es relaciona amb la identitat, la pertinença i la incertesa davant d'un futur percebut com a fosc, esdevenint una forma d'expressar allò que no troba acomodament en les estructures existents.
Entre les veus presents a l'exposició hi ha figures fonamentals de l'art llatinoamericà i colombià, juntament amb generacions més recents i propostes vinculades a la fotografia, la gràfica, la performance i les pràctiques urbanes. Artistes com Alejandro Obregón, Feliza Bursztyn, Cecilia Vicuña, Oswaldo Guayasamín, Luis Caballero, Jesús Abad Colorado, María Evelia Marmolejo, Leonel Castañeda o Taller 4 Rojo formen part d'un ampli conjunt de creadors que permeten observar les múltiples formes que pot adoptar la ràbia quan es transforma.
Comissariada per Sigrid Castañeda Galeano, Nicolás Gómez Echeverri i Luis Fernando Ramírez Celis, amb la coordinació curatorial de Catalina Junca, Digna Rabia planteja, en definitiva, una pregunta sobre el paper de l'art davant del que provoca malestar. Més que representar la ràbia, l'exposició explora què passa quan aquest sentiment esdevé gest, imatge, paraula, acció o símbol.
Sense títol. Luis Caballero 1987.
En aquest desplaçament resideix una de les principals idees de la mostra: la ràbia no ha de conduir a la destrucció. També podeu obrir un espai per imaginar, qüestionar i transformar. L'art es presenta així com un territori on les emocions més incòmodes poden adquirir una dimensió creativa i esdevenir una forma de resistència.
Digna Ràbia es pot visitar al Museu d'Art Miguel Urrutia (MAMU), a Bogotà, fins al 29 de març de 2027.
Et poden
Interessar
...
