Arenys de Mar torna a convertir-se aquests dies en un gran escenari de cultura popular amb la celebració de Sant Roc, una festa que cada mes d’agost recupera rituals, danses, música i tradicions arrelades a la història de la vila. Del 14 al 16 d’agost, els carrers s’ompliran de gegants, macips, macipes i macipets, mentre diferents actes reivindicaran una celebració que l’any 2021 va ser reconeguda com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.
El programa arrencarà amb la Nocturna de Gegants, que enguany adquireix un significat especial perquè commemora el seu 30è aniversari. La presència dels gegants és un dels elements més reconeixibles de la festa i contribueix a transformar l’espai públic en un punt de trobada entre patrimoni, participació ciutadana i cultura popular.
La celebració està estretament vinculada al Vot de Vila a Sant Roc, una tradició que es remunta a finals del segle XVI. Segons la tradició, durant els episodis de pesta que van afectar la vila els arenyencs van prometre honorar Sant Roc si la població quedava alliberada de l’epidèmia. D’aquell compromís en va néixer una celebració que, segles després, continua marcant el calendari festiu d’Arenys de Mar i que té el seu moment central el 16 d’agost.

La Pesta torna al segle XVI
La nit del 15 d’agost serà un dels moments més teatrals de la celebració amb La Pesta, un espectacle incorporat a la Festa de Sant Roc l’any 2010 amb la voluntat de recuperar i explicar els orígens històrics del Vot de Vila.
La representació trasllada el públic fins al segle XVI, quan la por davant l’expansió de la pesta va marcar profundament la vida de la població. A través del teatre, la festa recupera aquella atmosfera d’angoixa, però també la dimensió espiritual i comunitària que va acabar vinculant la protecció de Sant Roc amb la promesa col·lectiva dels arenyencs.
Des de la seva incorporació al programa, La Pesta s’ha convertit en un dels espectacles emblemàtics de Sant Roc i en una manera de donar forma escènica a una part essencial de la memòria de la vila.
Una dansa que també és patrimoni
El 16 d’agost, coincidint amb la diada de Sant Roc, arribarà un altre dels moments més significatius: la Dansa d’Arenys. Enguany, aquesta tradició compta, a més, amb una nova eina per aprofundir en la seva història i significat amb la publicació d’un monogràfic del Museu d’Arenys de Mar dedicat a aquesta expressió de cultura popular.
La publicació, coordinada per l’Associació Cultural d’Arenys de Mar (BAR), compta amb textos de Bernat Salbanyà, documentació i revisió de Roser Maresma i disseny d’Aitor Sampere. El volum permet aproximar-se a la història d’una dansa que, més enllà de la seva dimensió festiva, forma part del patrimoni immaterial de la vila.

Fotografia: Arxiu Històric Fidel Fita, autor no identificat.
La Dansa d’Arenys va ser recuperada l’any 1949 i, a partir de 1953, va quedar fixada a la tarda de Sant Roc per iniciativa de l’administrador gros del Patronat de Sant Roc, Josep Maria Nogueras. Des d’aleshores, la seva presència dins la festa ha contribuït a mantenir viu un ritual que es transmet de generació en generació.
Entesa com a patrimoni cultural immaterial, la Dansa d’Arenys no es conserva en un objecte concret, sinó en una pràctica que necessita ser executada i compartida per continuar existint. Música, gestos, coneixements, moviments i formes de relació social hi conflueixen per construir un llenguatge col·lectiu.
En aquest sentit, la dansa s’inscriu en la tradició del ball de plaça, una forma de ball social vinculada a celebracions comunitàries, especialment de caràcter festiu i religiós. No és, per tant, únicament una coreografia destinada a ser contemplada: històricament, el ball de plaça implicava la participació directa de la comunitat i diluïa la frontera entre qui actuava i qui observava.