Des del 7 de maig, el Museu Nacional d’Art de Catalunya presenta Milicià ferit, de Francisco Mateos, una obra concebuda en plena Guerra Civil com a pintura de propaganda, denúncia de la violència bèl·lica i reivindicació de la fraternitat entre soldats. Ara, dècades després de la seva creació, el museu afronta un dels principals obstacles de la peça: el seu estat de conservació impedeix recuperar-ne completament la imatge original.
Mateos va pintar Milicià ferit en un context marcat per la urgència i l’escassetat de recursos. L’artista va reutilitzar materials i va arribar a unir dues pintures pròpies per construir una tela de dimensions més grans sobre la qual representar l’escena. Aquesta solució, juntament amb la precarietat dels materials i possiblement amb un procés d’execució accelerat, ha afavorit diverses reaccions químiques que han provocat, amb el pas del temps, el despreniment continu de la capa pictòrica.
La història de l’obra està estretament vinculada a un dels episodis més significatius de la cultura artística de la Guerra Civil. Concebuda amb la voluntat de formar part del Pavelló Espanyol de la República a l’Exposició Internacional de París de 1937, ‘Milicià ferit’ va coincidir en aquell context amb una altra de les grans icones de l’art polític del segle XX, el Guernica de Pablo Picasso.
Tanmateix, el retorn de l’obra de París, l’any 1938, va marcar l’inici d’un llarg silenci. Durant la dictadura franquista no es va poder exposar pel seu caràcter vinculat a l’art dels vençuts. Quan les circumstàncies polítiques van canviar, la pintura ja presentava un deteriorament tan profund que la seva exhibició continuava sent pràcticament impossible.
Les pèrdues de matèria pictòrica són avui irreversibles i progressives. La superfície conserva només fragments de la composició original i dificulta la lectura de la imatge que Mateos havia concebut. No es tracta, per tant, d’una obra que pugui ser simplement restaurada per recuperar-ne l’aspecte inicial, sinó d’un testimoni material en què el pas del temps ha esborrat bona part de la representació.
Davant d’aquesta situació, el projecte planteja una via alternativa: recrear digitalment la pintura a través d’imatges generades amb intel·ligència artificial. L’objectiu no és substituir l’obra ni presentar una reconstrucció com si fos l’original, sinó aproximar-se a la seva aparença i permetre al públic entendre la força visual i expressiva del missatge que Mateos va voler transmetre.
La tecnologia es converteix així en una eina al servei de la memòria. Allà on la matèria ja no permet recuperar completament la imatge, la recreació digital obre la possibilitat d’imaginar com podia haver estat l’obra i de restituir, encara que sigui parcialment, la seva capacitat narrativa.
Milicià ferit és també el testimoni d’una manera de fer art en temps de conflicte. La reutilització de materials, la rapidesa d’execució i les limitacions imposades per la guerra formen part de la història física de la pintura. Allò que en el seu moment va ser una resposta a la precarietat acaba convertint-se, dècades més tard, en una de les causes principals de la seva fragilitat.