Exposicions
Chagall entre esbossos, escenaris i formes
El Museu Nacional Marc Chagall presenta una selecció excepcional de 141 obres donades a les col·leccions nacionals franceses.
La dimensió més experimental de Marc Chagall pren protagonisme al Museu Nacional Marc Chagall amb una exposició excepcional que permet endinsar-se en el procés creatiu de l’artista a través d’esbossos, maquetes, ceràmiques, escultures i collages. La mostra, presentada en dues parts del 7 de febrer al 21 de setembre de 2026, reuneix una selecció de les obres incorporades recentment a les col·leccions nacionals franceses gràcies a les donacions de les seves netes, Bella i Meret Meyer.
Entre els anys 2022 i 2023, les dues netes de Chagall van fer possible l’entrada de 141 obres de l’artista a les col·leccions del Museu Nacional d’Art Modern del Centre Pompidou mitjançant diverses donacions excepcionals. Després de la seva presentació a París entre 2023 i 2024, aquest conjunt arriba ara al Museu Nacional Marc Chagall, on es desplega en un recorregut articulat al voltant de quatre grans grups de treball.
L’exposició permet descobrir un Chagall especialment interessat en la investigació i en la transformació de les seves idees en projectes de gran escala. Els materials preparatoris deixen veure un artista que no concebia l’obra com un resultat immediat, sinó com un procés en què el color, el moviment, la forma i la composició anaven trobant progressivament el seu lloc.
Un dels nuclis principals està format pels 41 esbossos i maquetes relacionats amb el sostre de l’Òpera Garnier de París, inaugurat el 1964. Aquest conjunt permet seguir les diferents etapes de concepció d’una de les intervencions públiques més ambicioses de Chagall. L’artista va imaginar inicialment la composició a partir de ritmes cromàtics i, posteriorment, hi va incorporar una iconografia dedicada als grans compositors que admirava i a la ciutat de París, on s’havia instal·lat el 1923.
La mostra també reuneix 64 esbossos per a les cortines escèniques i els vestuaris del ballet L’ocell de foc, creat a partir de la música d’Igor Stravinsky. El ballet va ser recuperat pel New York Ballet Theatre el 1945, amb coreografia d’Adolph Bolm, i posteriorment el 1949 amb una nova coreografia de George Balanchine.
En aquestes peces, Chagall explora la relació entre pintura, escenografia i moviment. Els esbossos mostren com l’artista experimenta amb la monumentalitat i amb la manera com els cossos poden ocupar i transformar l’espai escènic. El teatre es converteix així en un laboratori visual en què el color i la forma adquireixen una dimensió gairebé coreogràfica.
Un tercer àmbit està dedicat a les 12 ceràmiques i escultures, que evidencien la curiositat constant de Chagall per explorar disciplines diferents de la pintura. El seu interès pel fang i la pedra es va intensificar a partir de 1949, quan es va instal·lar a Vence i va entrar en contacte amb artistes i ceramistes com Serge Ramel, Suzanne i Georges Ramié i Lanfranco Lisarelli.
A aquest conjunt se sumen 24 collages, fruit d’una investigació desenvolupada especialment entre les dècades de 1960 i 1970. Chagall va treballar aleshores amb fragments de paper i teixits retallats, construint composicions que funcionaven tant com a estudis preparatoris per a projectes monumentals com a investigacions purament formals.
La diversitat de materials i tècniques permet entendre fins a quin punt Chagall va mantenir una actitud oberta davant de la creació durant les últimes dècades de la seva trajectòria. La pintura conviu amb el dibuix, l’escultura, la ceràmica i el collage en un procés d’experimentació permanent.
La proposta s’organitza en dues parts amb rotació de les obres. El primer recorregut es podrà visitar del 7 de febrer al 17 de maig de 2026, mentre que el segon estarà obert del 23 de maig al 21 de setembre de 2026. Aquesta estructura permet ampliar el nombre de peces presentades i oferir diferents aproximacions a un fons excepcional. L’exposició està comissariada per Anne Dopffer, conservadora en cap de Patrimoni i directora dels Museus Nacionals del segle XX dels Alps Marítims, i Grégory Couderc, conservador de Patrimoni del Museu Nacional Marc Chagall.
Et poden
Interessar
...
