La memòria de les imatges pot tenir moltes vides. A Mirador, Xesco Mercé parteix de pintures antigues recuperades de mercats i de materials que han perdut la seva funció original per construir noves composicions on el passat es troba amb una mirada crítica sobre el present. La Gòtika de l’Institut d’Estudis Ilerdencs acull aquesta proposta del 30 de juliol al 26 de setembre, en una exposició que reivindica la capacitat de l’art per transformar, reciclar i donar nous significats a allò que semblava condemnat a desaparèixer.
La mostra reuneix una selecció de deu obres de gran format en què Mercé treballa sobre diferents gèneres pictòrics, des dels paisatges i els retrats fins a les natures mortes. Les obres preexistents deixen de ser simples testimonis d’un altre temps per convertir-se en el punt de partida d’una nova realitat visual.
L’artista construeix aquestes peces a través de tècniques mixtes que combinen pintura, collage, dibuix i assemblatge. El procés incorpora materials reutilitzats i objectes quotidians que han quedat fora de circulació, com ara radiografies, fragments de plàstic o components de tecnologia en desús. Elements que, descontextualitzats de la seva funció original, passen a formar part d’un nou llenguatge plàstic.
Aquesta operació de transformació constitueix un dels eixos centrals de Mirador. Mercé no només reutilitza materials, sinó també imatges i memòries. Les pintures recuperades conserven les empremtes del seu passat, però són alterades, fragmentades i reconstruïdes fins a adquirir una nova identitat. El resultat són obres que qüestionen la manera com mirem les imatges i, al mateix temps, reflexionen sobre el valor que atorguem als objectes i sobre la possibilitat de donar-los una segona vida.
El reciclatge es converteix així en una pràctica artística i també en una actitud davant la realitat. Allò que ha estat descartat torna a ocupar l’espai central de l’obra, mentre els materials industrials i tecnològics conviuen amb referències pròpies de la tradició pictòrica. El passat i el present es superposen en unes composicions que busquen generar una tensió constant entre allò conegut i allò inesperat.
Mirador amplia aquest discurs amb 28 collages sobre paper de Capellades, un conjunt que permet observar amb més detall la manera com l’artista treballa la superposició, el fragment i la reconstrucció de les imatges. La mostra incorpora també una sèrie de dibuixos en grafit, que reivindiquen el dibuix no com un simple recurs preparatori, sinó com un llenguatge expressiu amb plena autonomia.
A través d’aquest conjunt de formats i tècniques, Xesco Mercé planteja una exposició articulada al voltant de la transformació. Pintures antigues, objectes abandonats, materials industrials i imatges quotidianes són sotmesos a un procés de reconstrucció que els permet tornar a existir d’una altra manera.