L'arqueologia espanyola perd un dels grans referents. Manuel Martín Bueno, catedràtic d'Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica de la Universitat de Saragossa, ha mort deixant darrere seu una trajectòria marcada per la investigació, la docència, la gestió pública i, especialment, pel seu paper pioner en el desenvolupament de l'arqueologia subaquàtica a Espanya.
Nascut a Saragossa el 1946, Martín Bueno va ser una de les veus més influents en la defensa i estudi del patrimoni històric espanyol. El seu pas per l'Administració pública, com a subdirector general d'Arqueologia i Etnografia del Ministeri de Cultura, va resultar especialment rellevant durant l'elaboració de la Llei de Patrimoni Històric Espanyol de 1985, encara vigent. Des d'aquesta responsabilitat va contribuir a incorporar una perspectiva científica i tècnica sòlida a la protecció del patrimoni arqueològic.
Una de les principals aportacions va ser defensar que el patrimoni cultural subaquàtic havia de formar part integral del patrimoni històric espanyol. Una visió que va anticipar el desenvolupament d'una disciplina que, gràcies també al seu treball, s'acabaria consolidant com un camp científic de referència. Per això, la seva figura es pot considerar fonamental en la construcció de l'arqueologia subaquàtica espanyola, tant des de l'àmbit acadèmic com des de la gestió i la intervenció sobre el terreny.
La seva trajectòria va estar lligada a nombroses campanyes arqueològiques desenvolupades a diferents punts del món. Des de l'Antàrtida, on va participar en el projecte San Telmo, fins a les costes gallegues, Martín Bueno va dirigir investigacions que van contribuir a ampliar el coneixement i la protecció del patrimoni submergit.
Entre les seves intervencions destaca especialment la feina feta al cap Finisterre, on va excavar les restes del galió de l'Armada Sant Jeroni, enfonsat el 1596. La seva investigació va contribuir a més a la formació d'una primera generació d'arqueòlegs subaquàtics a Galícia, consolidant una escola de treball que tindria continuïtat en les dècades posteriors.
Altres projectes el van portar fins a Còrsega i l'estret de Gibraltar, tot ampliant l'abast d'una carrera dedicada a recuperar, estudiar i protegir un patrimoni que durant dècades va romandre pràcticament invisible sota les aigües.