La Fundació Vayreda presenta un nou capítol del cicle 'Verònica. Dones visionàries', una proposta dedicada a recuperar i valorar figures femenines que han desenvolupat llenguatges artístics singulars al marge dels relats convencionals de la història de l'art. En aquesta ocasió, la protagonista és Josefa Tolrà, una de les creadores més fascinants i enigmàtiques de l'art català del segle XX, en una exposició comissariada per Natàlia Chocarro que es podrà visitar del 18 de juliol al 27 de setembre.
Nascuda a Cabrils el 6 de gener de 1880, Josefa Tolrà va portar una vida aparentment ordinària com a treballadora del tèxtil fins que la mort de dos dels seus fills va marcar un punt d'inflexió irreversible. El profund dolor provocat per aquestes pèrdues la va conduir cap a l'espiritualitat i a una intensa experiència interior. Seguint el consell d'un amic espiritista, va començar a sentir les veus que afirmava percebre i a deixar-se guiar per una energia que identificava amb una força còsmica. Aquella revelació es convertiria en l'origen d'una producció artística que ja no abandonaria mai.

Josefa Tolrà (Cabrils, 1880-1959), Figura i paó, s/d, © Col·lecció Fundació, Josefa Tolrà-Art Visionari.
Per a Tolrà, crear no significava inventar, sinó transmetre. No es considerava autora de la seva obra, sinó una intermediària entre el món visible i una realitat espiritual més profunda. Aquesta convicció travessa tota la seva producció, concebuda com el resultat d'una transmissió extrasensorial que guiava la seva mà mentre dibuixava, escrivia o brodava.
L'exposició permet endinsar-se en aquest univers creatiu, construït a través de dibuixos, quaderns, làmines de diferents formats, brodats i textos on paraula i imatge formen una mateixa respiració. Amb bolígrafs, llapis i retoladors, Tolrà desplega un llenguatge plàstic d'una extraordinària riquesa formal, poblat d'espirals, cercles, trames minucioses i signes que evoquen tant escenes bíbliques com episodis quotidians, personatges històrics o figures femenines vinculades a l'esoterisme.
Les composicions estan habitades per rostres frontals de grans ulls ametllats, envoltats de cabelleres que es despleguen com una vegetació infinita o de vestidures que recorden jardins, tapissos i arquitectures imaginàries. La serenitat d'aquestes figures remet tant a la quietud de les icones bizantines com a la intensitat expressiva de les pintures murals del romànic català, establint un diàleg inesperat entre tradició, espiritualitat i imaginació.

En aquest cosmos simbòlic hi ocupen un lloc central els anomenats éssers de llum: guies espirituals, protectors i transmissors de saviesa que apareixen reiteradament tant en els seus dibuixos com en els seus escrits. Lluny d'oferir una evasió de la realitat, aquestes presències amplien els límits del que és visible i proposen una manera diferent d'entendre el món, on la memòria, la intuïció i allò que Tolrà definia com la força fluídica formen part d'una mateixa experiència vital.
Aquesta mirada també es manifesta en els seus textos i poemes, inseparables de la seva producció visual. En l'obra de Josefa Tolrà, escriptura i dibuix comparteixen un mateix impuls creatiu i revelen una manera d'habitar el món basat en l'escolta, la intuïció i la preservació de formes de coneixement sovint excloses dels discursos dominants.
La seva activitat transcendia l'àmbit estrictament artístic. Rebuda com una mèdium per moltes persones que acudien a casa seva cercant consell o alleujament per diverses dolències, Tolrà afirmava veure l'aura dels qui la visitaven i actuar com un pont entre "els de dalt" i el món terrenal. Fidels a aquesta concepció espiritual, les seves creacions no eren objectes de mercat: considerava que no podien ser ni venudes ni comprades, sinó únicament entregades a aquelles persones que, segons el seu criteri, estaven preparades per rebre-les.