Exposicions
El dret de viure fora del temps normatiu
La comissària Angeliga Tognetti aterra a Badalona amb una exposició que converteix la dissidència temporal en una eina crítica davant els ritmes accelerats del sistema contemporani.
La sala Josep Uclés de Badalona acull Polítiques del retard. Arribar a destemps, el nou projecte comissariat per Angeliga Tognetti, col·laboradora de bonart, una proposta que transcendeix el format expositiu convencional per convertir-se en una reflexió incisiva sobre la manera com el temps regula les nostres vides, els nostres cossos i les nostres formes d'existència. Més que plantejar una simple reivindicació de la lentitud, l'exposició qüestiona els mecanismes que imposen una única temporalitat legítima: la de la productivitat, l'eficiència i el rendiment.
El recorregut s'articula a partir d'una pregunta aparentment senzilla però carregada de conseqüències polítiques: quines temporalitats tenen dret a habitar els nostres cossos? A partir d'aquest interrogant, la mostra convida a imaginar altres formes d'arribar al món, d'ocupar-lo i de viure'l. Arribar tard, no arribar o arribar d'una altra manera deixa de ser un fracàs per convertir-se en un gest de resistència davant les exigències d'un temps normatiu que sovint expulsa tot allò que no s'hi adapta.
La proposta curatorial de Tognetti estableix un diàleg especialment suggeridor entre les obres de Juan David Galindo Guarín i Natalia Domínguez, marcades per la idea de la hiperproducció i l'acceleració contemporània, i les peces d'Ortésia Cabrera-Espuny i Consol Llupià García, que situen el cos vulnerable al centre del relat. Aquesta tensió entre velocitat i fragilitat esdevé el principal eix conceptual de l'exposició i evidencia fins a quin punt les polítiques del temps condicionen també les formes de mirar, de crear i de relacionar-nos.
Des d'una perspectiva crítica, la mostra evita caure en una lectura nostàlgica de la lentitud. El seu interès resideix precisament en entendre el retard com una categoria política capaç de desestabilitzar els imaginaris de l'èxit i la disponibilitat permanent. El temps deixa de ser una magnitud neutral per revelar-se com un instrument de poder que determina qui és productiu, qui és útil i qui queda relegat als marges.
És en aquest punt on l'exposició desplega el seu discurs més contundent. Davant la figura del cos mecànic, eficient i permanentment disponible, Polítiques del retard. Arribar a destemps reivindica l'existència de temporalitats dissidents: els cossos malalts, cansats, traumatitzats, els que renuncien o els cossos disca, tots aquells que el sistema acostuma a considerar improductius o fora de lloc. Lluny d'entendre aquestes experiències com una excepció, la mostra les situa com una realitat imprescindible per repensar les formes de convivència i els imaginaris col·lectius.
La mirada de Tognetti aconsegueix que el conjunt funcioni com un espai de fricció més que no pas de certeses. Les obres no ofereixen respostes concloents, sinó que conviden el visitant a assumir el desajust com una possibilitat emancipadora. En aquest sentit, l'exposició dialoga amb alguns dels debats més actuals sobre les polítiques del cos, les cures i la discapacitat, situant Badalona dins d'una conversa artística plenament contemporània.
Amb aquest projecte, Angeliga Tognetti signa una proposta que demostra com la pràctica curatorial pot esdevenir un exercici crític capaç de qüestionar les estructures invisibles que organitzen la quotidianitat. Polítiques del retard. Arribar a destemps no només reivindica el dret a viure altres ritmes, sinó que planteja una pregunta incòmoda però necessària: què passa quan decidim deixar de córrer darrere del temps que ens han imposat?
Et poden
Interessar
...
