Exposicions
Ana Mendieta torna amb força a Londres
La Tate Modern presenta, del 15 de juliol del 2026 al 17 de gener del 2027, la primera gran retrospectiva al Regne Unit dedicada a Ana Mendieta (L'Havana, 1948-Nova York, 1985) en més d'una dècada. Amb més de 120 obres, l'exposició ofereix una profunda relectura d'una de les creadores més influents de l'art de la segona meitat del segle XX, la pràctica multidisciplinària de la qual va desbordar les categories convencionals de l'escultura, la fotografia, el vídeo o la performance. Lluny de plantejar un recorregut estrictament cronològic, la mostra s?articula a partir d?espais simbòlics que permeten comprendre com el cos, la naturalesa i la memòria conformen un mateix territori creatiu.
L'exposició situa al centre la cèlebre Silueta Series (1973-1980), el conjunt d'intervencions efímeres amb què Mendieta va inscriure l'empremta del cos sobre la terra, la sorra, el fang, el foc o les flors. Més que no pas accions performatives, aquestes obres constitueixen rituals de pertinença i desaparició que qüestionen la permanència de l'objecte artístic i reivindiquen la naturalesa com a espai de transformació. Les fotografies i pel·lícules que documenten aquestes accions dialoguen amb pintures, dibuixos, escultures tardanes, instal·lacions reconstruïdes i una selecció de films recentment restaurats, revelant una artista l'obra de la qual continua desafiant les fronteres entre allò físic, allò espiritual i allò polític.
L'exili és un dels eixos fonamentals de la mostra. Nascuda a Cuba i traslladada als Estats Units als dotze anys després de la Revolució, Mendieta va convertir l'experiència del desarrelament en el motor d'una investigació artística sobre l'origen, la identitat i la memòria. Obres com Ochún (1981), realitzada a les costes de Florida, o les Escultures Rupestres (1981), tallades a la pedra calcària cubana i inspirades tant en l'arqueologia neolítica com en les tradicions afrocubanes i taïnes, evidencien una voluntat constant de reconstruir vincles amb la terra. En aquest sentit, l'exposició subratlla la dimensió antropològica de la feina, on el paisatge deixa de ser escenari per convertir-se en un arxiu viu d'experiències individuals i col·lectives.
La retrospectiva també recupera aspectes menys coneguts de la seva trajectòria, com la participació en l'experimental programa Intermèdia de la Universitat d'Iowa, la tasca docent o la implicació en l'escena feminista novaiorquesa a través de l'AIR Gallery, pionera en la promoció de dones artistes. La incorporació de pel·lícules restaurades, algunes presentades per primera vegada al Regne Unit, amplia la comprensió d'un llenguatge audiovisual que Mendieta va utilitzar amb absoluta llibertat, intervenint directament sobre el cel·luloide i registrant accions tan icòniques com Bird Run (1974) o Anima, Silueta de Coets (1976).
Més de quatre dècades després de la seva mort prematura, l'obra d'Ana Mendieta manté una extraordinària vigència. En un context marcat pels debats sobre el cos, el territori, el feminisme, la migració i l'ecologia, aquesta exposició confirma que la seva producció no només va anticipar moltes de les preocupacions de l'art contemporani, sinó que continua oferint una reflexió poderosa sobre la relació entre l'ésser humà i la natura. La Tate Modern no es limita a recuperar una figura imprescindible de la història de l'art: reivindica una artista la poètica de la qual continua interpel·lant el present amb una intensitat poc comuna.
Et poden
Interessar
...
