L'MNBA reescriu la seva col·lecció amb les adquisicions del 2025

El Museu Nacional de Belles Arts ha creat una exposició que es podria veure fins al 16 d'agost que transcendeix el caràcter d'una simple mostra d'adquisicions. Sota l'aparença d'una exhibició patrimonial, el recorregut proposa una reflexió sobre els mecanismes mitjançant els quals un museu construeix i també corregeix el relat oficial de la història de l'art a Xile.

L'exhibició reuneix 18 de les 55 obres incorporades a la col·lecció de l'MNBA durant el 2025, un conjunt que evidencia un gir institucional cap a una col·lecció més diversa, descentralitzada i representativa de les múltiples veus que han configurat la producció artística nacional. Lluny d'entendre aquestes adquisicions com una suma d'objectes, la mostra convida a pensar el patrimoni com a organisme viu, en revisió constant.

Les peces abasten un ampli arc temporal i disciplinari. Pintura, escultura, fotografia, gràfica i art tèxtil conviuen en una selecció on el diàleg entre generacions adquireix una rellevància especial. Des de mestres del segle XIX fins a artistes contemporanis, el recorregut permet observar com les preocupacions estètiques, socials i polítiques es transformen sense perdre continuïtat.

Un dels nuclis més significatius correspon a un conjunt de sis pintures provinents de l'històric Club de la Unió, entre les quals destaca un retrat realitzat a Europa per Alfredo Valenzuela Puelma, obra que torna a situar l'artista dins del context internacional que en va marcar la producció. A això se sumen tres peces que van participar a l'Exposició Internacional del Centenari del 1910, veritables documents visuals d'un moment fundacional per a les arts xilenes.

Especial atenció mereix "Casseríos de Valparaíso" (ca. 1911), d'Alfredo Helsby, una pintura que desarma la imatge habitual de l'artista com a paisatgista dedicat a la natura sublim. Aquí, el port apareix com a escenari de tensions socials i urbanes, i revela un interès per la vida quotidiana i l'expansió de la ciutat que amplia considerablement la lectura crítica sobre la seva obra.

No obstant, un dels majors encerts curatorials rau en la presència de nombroses creadores la incorporació de les quals respon a un deute històric del museu. L'exposició recupera el "Retrat de Matilde Pérez", realitzat per Ana Cortés, figura imprescindible del modernisme xilè i Premi Nacional d'Art 1994. També sobresurt "Pachamama" (1981), d'Ester Chacón, on el teixit deixa de ser un suport artesanal per convertir-se en un llenguatge escultòric i pictòric.

La revisió continua amb "Germinal quatre" (1971), de Carmen Piemonte, l'abstracció de la qual reafirma la vigència d'una artista poc estudiada, mentre que la sèrie "Autoretrat" (1981), de la fotògrafa brasilera Inés Paulino, documenta amb agudesa l'escena intel·lectual i cultural dels anys vuitanta, des de la vuitena.

El recorregut incorpora a més la potència expressiva de Laura Rodig amb Dona indígena (1924-1929), la dimensió conceptual d'Alicia Villarreal mitjançant Projecte trasllat (1981), i culmina amb Cordillera Darwin (2020), de Josefina Guilisasti, una pintura monumental que estableix un pont entre la tradició sobre territori, naturalesa i crisi ambiental.

Més enllà de les obres individuals, l'exposició pren rellevància pel procés que les va fer possibles. Les 55 adquisicions realitzades durant el 2025 són resultat del treball del Comitè d'Adquisicions de l'MNBA, instància que ha impulsat una investigació sistemàtica destinada a detectar buits dins de la col·lecció. L'estratègia no consisteix únicament a sumar noms, sinó a revisar críticament els criteris que històricament van definir quins artistes i quins relats mereixien ocupar un lloc al patrimoni nacional.

En aquest sentit, la mostra evidencia una política museològica que cerca equilibrar la representació de dones artistes, enfortir la presència de creadors contemporanis i ampliar la mirada cap a produccions desenvolupades fora dels circuits tradicionals de legitimació. La incorporació d'artistes joves amb figures consagrades planteja una col·lecció menys lineal i més oberta al diàleg entre diferents generacions i territoris.

Entre els artistes les obres dels quals van ingressar a la col·lecció durant 2025 es troben Dionisio Baixeras i Verdaguer, Eugène Benjamin Selmy, Daniela Bertolini O'Ryan, Gabriela Carmona Siler, Enric Castro-Cid, Gonzálo Castro Colimil, Rodrigo Castro Torres, Ester Chacón Coravila,- Thérèse Marthe Françoise Cotard-Dupré, Ludmilla (Luma) von Flech-Brunningen, Patricia Domínguez, Andrés Durán Dávila, Virginia Errázuriz Guilisasti, Mario Fonseca Velasco, Nury González Andreu, Zaida González Ríos, Josefina Guis Inostroza Cárcamo, Pablo Langlois Vicuña, Pablo Lincura, Luis Montes Becker, Patricia Israel, Natalia (Nato) Montoya Lecaros, Mariana Najmanovich Sirota, Camilo Ortega Prieto, Endi Paredes, Inés Paulino Mori, Carlos Peters Barrera, Carmen Piemonte, Hugo River Marcela Trujillo Espinoza, Alfredo Valenzuela Puelma, Alicia Villarreal Mesa i Félix Ziem, conformant un panorama que reflecteix l'amplitud d'interessos i perspectives que avui cerca representar el museu.