Exposicions
Quan Dalí va convertir Gaudí en un mite modern
L'exposició 'Dalí admira Gaudí', al COAC de Figueres, explora el diàleg entre dues figures cabdals de la cultura catalana i mostra com el pintor empordanès va contribuir decisivament a la relectura contemporània de l'arquitecte.
Molt abans que Antoni Gaudí fos reconegut universalment com un dels grans genis de l'arquitectura, Salvador Dalí ja havia intuït la dimensió revolucionària de la seva obra. No només la va admirar, sinó que la va convertir en una peça essencial del seu propi imaginari artístic i en un símbol de la modernitat més radical. Aquesta relació intel·lectual i estètica és el fil conductor de Dalí admira Gaudí, l'exposició que la Delegació de l'Alt Empordà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), a Figueres, presenta del 3 de juliol al 10 de setembre de 2026, en el marc del centenari de la mort de Gaudí.
Produïda pels Amics dels Museus Dalí i comissariada per Josep Playà, la mostra evita la temptació de convertir-se en un simple exercici commemoratiu. Més aviat planteja una lectura crítica sobre la manera com Dalí va reinterpretar l'arquitecte reusenc, situant-lo fora dels límits del Modernisme per convertir-lo en un creador visionari, gairebé precursor del surrealisme. És precisament aquesta apropiació simbòlica la que dota l'exposició d'un interès especial.
El recorregut reuneix fotografies, cartells, llibres, dibuixos, documents i objectes que permeten reconstruir una admiració sostinguda durant dècades. Les imatges, signades per fotògrafs com Josep Brangulí, Melitó Casals Meli, Francesc Català-Roca, Ricardo Sans Condeminas, Robert Whitaker, Patrice Habans, Václav Chochola o Robert Descharnes, no només documenten trobades o espais arquitectònics. També construeixen un relat visual on Dalí es fon amb les formes orgàniques de Gaudí fins al punt que resulta difícil discernir on acaba l'obra de l'un i comença la mitificació de l'altre.
Una de les grans aportacions de l'exposició és reivindicar la fotografia com una eina fonamental en aquesta operació cultural. Les instantànies de La Pedrera, el Park Güell, la Sagrada Família o el Teatre-Museu Dalí transcendeixen el valor documental per convertir-se en veritables interpretacions artístiques. La càmera no es limita a registrar; participa activament en la construcció d'un relat visual que presenta Gaudí com un arquitecte profundament contemporani.
Aquest procés de reivindicació té un moment fundacional el 1933, quan Dalí publica a la revista francesa Minotaurel'article De la beauté terrifiante et comestible, de l'architecture modern style, il·lustrat amb fotografies de Man Ray. El text constitueix una de les primeres lectures internacionals que situen Gaudí dins dels llenguatges d'avantguarda, allunyant-lo de qualsevol interpretació purament historicista o decorativa. Avui pot semblar una idea assumida, però aleshores representava una autèntica ruptura crítica.
La influència gaudiniana també es deixa sentir dins el mateix univers creatiu de Dalí. El Teatre-Museu Dalí de Figueres conserva nombroses referències a l'arquitecte: des del sofà-aparador gaudinià intervingut amb un paisatge empordanès presidit pel Montgrí i el Canigó fins a l'altar sota la cúpula, amb el Crist twistejat envoltat de miralls, que evoca la teatralitat i l'espiritualitat presents en alguns espais vinculats a Gaudí. Igualment significatius són els caps escultòrics d'Eusebi Arnau procedents de la Casa Lleó Morera, integrats dins l'escenografia daliniana com si sempre n'haguessin format part.
L'exposició també incorpora una interessant selecció de cartells i publicacions que evidencien fins a quin punt Dalí va contribuir a internacionalitzar la figura de Gaudí. Destaquen el cartell Surréalisme (1969), utilitzat per Paris Match; el pòster Regards sur Gaudí (1970), dedicat a la Sagrada Família, i diversos homenatges gràfics realitzats durant els anys setanta. Una peça especialment reveladora és la reedició del llibre La visió artística i religiosa de Gaudí, de Francesc Pujols, publicada el 1969 amb pròleg de Dalí i fotografies de Clovis Prévost, considerada una obra decisiva en la recuperació crítica de l'arquitecte.
Et poden
Interessar
...
