Les arts visuals reivindiquen la cultura com a motor de salut democràtica

El primer Plenari del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV) ha marcat un punt d’inflexió en la consolidació d'una xarxa que aspira a reforçar el paper de les arts visuals contemporànies com a eina de transformació social. Celebrada a l'Auditori del Convent del MACBA, la trobada ha reunit prop de vuitanta representants d'equipaments, centres de creació, fundacions, galeries i associacions professionals en una jornada dedicada a repensar el paper de la cultura en un context de creixents desafiaments socials i democràtics.

Sota el lema Principis actius. Cultura i drets per a la salut democràtica, el plenari, impulsat pel Departament de Cultura a través de la Direcció General de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, ha situat al centre del debat dues qüestions inseparables: els drets culturals com a drets fonamentals de la ciutadania i la contribució de les arts visuals al benestar individual, col·lectiu i comunitari.

En la inauguració, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va reivindicar les arts visuals com "una eina essencial per entendre i transformar el món", destacant que el SPEAV representa un instrument estratègic per garantir l'accés universal a la cultura i avançar cap a un model més equilibrat territorialment. Segons Hernández, la xarxa viu "un moment de creixement i de maduresa", i la celebració d'aquest primer plenari simbolitza la voluntat d'enfortir els vincles entre institucions i professionals del sector.

La jornada, conduïda pel director general de Drets Culturals, Creació i Biblioteques, Xavier Fina, es va estructurar en dos grans blocs de debat que van posar en relació pràctiques artístiques, recerca, educació i comunitat.

El primer espai de reflexió va abordar les connexions entre les arts visuals i la salut comunitària. El professor i investigador Sergi Blancafort i la metgessa de família Montserrat Verdú Arnal van presentar el projecte Intra-accions, una iniciativa desenvolupada conjuntament pel CAP Poblenou, l'Institut Maria Espinalt i La Escocesa que explora noves formes de col·laboració entre creació artística, educació i salut pública. La proposta exemplifica com els processos creatius poden esdevenir espais de participació, cura i cohesió social.

La mirada dels creadors va prendre el relleu en una conversa moderada pel gestor cultural José Antonio Delgado, amb les aportacions de l'artista i docent Gemma París i de Felipe G. Gil, fundador de Zemos98. Els participants van reivindicar el potencial de les pràctiques artístiques per generar processos de mediació cultural capaços de construir pensament crític, fomentar la participació ciutadana i reforçar el compromís col·lectiu.

El segon bloc va aprofundir en la dimensió dels drets culturals. Javier Rodrigo, investigador i codirector de Transductores, i l'artista Quim Packard van compartir experiències que demostren com la mediació artística pot convertir-se en una eina efectiva de treball comunitari i d'inclusió.

Posteriorment, la comissària Amanda Cuesta va moderar una conversa amb Nerea Campo i Mar Sureda sobre els obstacles que encara dificulten l'exercici dels drets culturals, especialment en entorns rurals i entre col·lectius minoritzats. Les intervencions van coincidir a assenyalar que l'accés a la cultura constitueix un indicador de qualitat democràtica i una condició indispensable per construir societats més igualitàries.

Un dels moments destacats del plenari va ser la presentació dels nous Barems Professionals elaborats pel Departament de Cultura, a càrrec de la curadora i crítica Montse Badia. L'informe estableix criteris orientatius per millorar les condicions de contractació dels professionals de les arts visuals, promoure una major transparència en les relacions laborals i contribuir a la sostenibilitat d'un sector que sovint ha denunciat la precarietat de les seves condicions de treball.

Més enllà del debat, la trobada ha servit també per consolidar la identitat del Sistema Públic d'Equipaments d'Arts Visuals, una estructura que articula els principals centres públics dedicats a l'art contemporani a Catalunya. El MACBA n'exerceix la funció de centre de referència, acompanyat pels vuit grans centres territorials —ACVIC, Bòlit, La Fabra Centre d'Art Contemporani, M|A|C Mataró Art Contemporani, Mèdol, Centre d'Art La Panera, Lo Pati i Tecla Sala— així com una extensa xarxa de més d'una vintena d'espais locals distribuïts arreu del territori.

L'objectiu del sistema és reforçar la cooperació entre equipaments, compartir recursos, impulsar programacions conjuntes i garantir una oferta artística contemporània més accessible i equilibrada territorialment. En definitiva, una xarxa concebuda per convertir la cultura en un dret efectiu i no només en una oportunitat puntual.