Notícies
Barcelona encén el debat arquitectònic mundial sota les Tres Xemeneies
L'espectacle inaugural del Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA 2026 fusiona arquitectura, llum i so en una cerimònia que reivindica la ciutat com a laboratori global per imaginar el futur del planeta.
Trenta anys després d'acollir un congrés que va marcar un abans i un després en la projecció internacional de la ciutat, Barcelona torna a convertir-se en l'epicentre del pensament arquitectònic mundial amb la inauguració del XXIX Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA 2026. Sota el lema Becoming. Architectures for a Planet in Transition, la capital catalana inicia cinc dies d'intensa activitat professional i cultural, complementats amb una programació que s'estendrà durant més d'un mes i que convida a repensar el paper de l'arquitectura davant els grans reptes globals.
L'escenari escollit per donar el tret de sortida no podia ser més simbòlic. El recinte de les Tres Xemeneies, a Sant Adrià de Besòs, antic emblema del passat industrial metropolità i avui espai de transformació urbana, va acollir una cerimònia inaugural allunyada dels formats convencionals, concebuda com una experiència artística immersiva.
La jornada havia començat hores abans al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, amb la recepció oficial encapçalada per l'alcalde Jaume Collboni, que va donar la benvinguda a les delegacions de la Unió Internacional d'Arquitectes, als representants dels col·legis professionals i a les institucions participants. Posteriorment, les autoritats van recórrer el litoral barceloní a bord de les Golondrines, des del Moll de les Drassanes fins a la Marina del Fòrum, en un itinerari que va permetre observar des del mar alguns dels principals reptes urbans i arquitectònics de la ciutat. La visita va culminar amb la inauguració de l'Exposició Central del Congrés, instal·lada al mateix recinte de les Tres Xemeneies.
La cerimònia inaugural, conduïda per l'arquitecta i divulgadora Núria Moliner, va reunir les principals veus del congrés i de les institucions que n'han fet possible la celebració. La presidenta de la Unió Internacional d'Arquitectes, Regina Gonthier, va obrir els parlaments, seguida de Marta Vall-llossera, presidenta del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España i del Congrés, i de Sandra Bestraten, degana del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
L'acte també va evidenciar el fort suport institucional que ha rebut aquesta edició, declarada esdeveniment d'excepcional interès públic. Hi van intervenir Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs; Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Iñaqui Carnicero, secretari general d'Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura, i Elisabet Cirici, directora general d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Arquitectura.
En el tram final de la cerimònia van prendre la paraula Fuensanta Nieto, presidenta honorífica del Comitè Científic; Guim Costa, director del Congrés, i l'equip curatorial format per Pau Bajet, Mariona Benedito, Maria Giramé, Tomeu Ramis, Pau Sarquella i Carmen Torres, abans de la intervenció de cloenda de Joan Busquets, president honorífic del Congrés.
Més enllà dels discursos, però, la gran protagonista de la nit va ser la proposta artística creada especialment per a l'ocasió. Davant de més de 5.000 assistents, CABO & CUBE SHOW, ideat per Cabosanroque i Estudio Cube, va transformar les Tres Xemeneies en una instal·lació viva on arquitectura, llum, so i moviment dialogaven sobre la capacitat humana de modificar el territori.
L'espectacle, tan poètic com inquietant, va convertir unes grans grues en protagonistes d'una acció simbòlica: l'obertura d'una ampolla de cava gegant esdevenia una metàfora sobre la relació entre l'escala monumental i el gest més delicat, entre la tecnologia i la fragilitat, entre la construcció i la incertesa. En un espai en constant redefinició, els materials, la tècnica i el moviment plantejaven preguntes més que no pas oferien respostes, en sintonia amb l'esperit crític que vertebra aquesta edició del congrés.
Un brindis institucional va posar punt final a una inauguració que va defugir el protocol per convertir-se en una declaració d'intencions. Barcelona obre així un congrés que no només reflexiona sobre l'arquitectura del futur, sinó que reivindica la disciplina com una eina essencial per afrontar els grans desafiaments socials, urbans i ambientals d'un planeta en plena transformació.
Et poden
Interessar
...
