Aquest estiu, el Castell de Calonge es converteix en un espai de diàleg entre dues trajectòries fonamentals de l'art contemporani català. Les exposicions de Francesc Artigau i Robert Llimós, inaugurades aquest dissabte, reuneixen més d'un centenar d'obres entre pintures i escultures que, des de llenguatges molt diferents, conviden el visitant a reflexionar sobre la condició humana, la memòria i els límits de la realitat.
Francesc Artigau presenta Pintura 2020-2026, una selecció de més de quaranta peces recents que confirma la seva fidelitat a una pintura profundament narrativa i emocional. L'artista estructura el recorregut expositiu com una novel·la visual dividida en quatre capítols, on la infància, la fragilitat, el feminisme i la petjada que deixem al món esdevenen els eixos d'una obra que defuig l'espectacularitat per cercar la intensitat dels gestos quotidians.
La pintura d'Artigau manté una rara capacitat per convertir escenes aparentment senzilles en metàfores universals. Les seves figures, silencioses i contingudes, no imposen un relat, sinó que suggereixen preguntes obertes sobre la vulnerabilitat i la memòria. És una obra que reclama una mirada pausada, allunyada del consum ràpid de les imatges.
En un registre radicalment diferent, Contacte, de Robert Llimós, explora la frontera entre l'experiència personal i la imaginació. La mostra reuneix obres creades des del 2009 fins avui i parteix del relat que l'artista fa d'un presumpte encontre amb dues figures extraterrestres a Fortaleza, al Brasil, mentre dibuixava a l'aire lliure.
Més enllà de la credibilitat d'aquesta vivència, el valor artístic de la proposta resideix en la seva capacitat per transformar un episodi íntim en un univers simbòlic coherent. Figures alienígenes, pintures de gran format i escultures en terracota i bronze construeixen un imaginari que parla tant de la immensitat del cosmos com de les incògnites interiors de l'ésser humà. Llimós no busca demostrar res; utilitza el misteri com a recurs poètic per explorar allò que escapa a la raó.
L'exposició incorpora també escultures vinculades a Miraestels, una de les icones més reconeixibles de l'artista, instal·lada al Port de Barcelona. Aquesta figura, permanentment orientada cap al firmament, sintetitza una de les constants de la seva trajectòria: la fascinació pel cel com a espai de preguntes més que de respostes.
La convivència d'ambdues exposicions converteix el Castell de Calonge en un escenari especialment suggeridor. Si Artigau convida a mirar cap endins, Llimós proposa aixecar la mirada cap a l'univers. Dos itineraris aparentment oposats que, en realitat, comparteixen una mateixa voluntat: explorar els territoris invisibles de l'experiència humana.
Les dues mostres es podran visitar fins al 2 d'agost, oferint una oportunitat excepcional per descobrir dues veus singulars de l'art català contemporani que, des de sensibilitats diferents, continuen interrogant el nostre temps.