Jean-Roch Dumant Saint Priest, Picabia i Ceret: “Aquesta és una exposició d’interès nacional”


El Museu d’Art Modern de Ceret presenta Picabia, Méditerranée, una exposició ambiciosa que situa Francis Picabia (1879-1953) al centre d’una xarxa artística transnacional que va transformar els llenguatges de la modernitat. Lluny d’una retrospectiva convencional, la mostra ofereix una nova lectura de la seva trajectòria a partir dels vincles amb Catalunya i l’espai mediterrani, un territori clau en la configuració de les avantguardes històriques.

En aquest context, bonart ha entrevistat Jean-Roch Dumant Saint Priest, director del Museu d’Art Modern de Ceret.

Alexandra Planas: Per primera vegada, el Museu d’Art Modern de Céret dedica una exposició a Francis Picabia (1879-1953) i al seu entorn creatiu a Catalunya…

Jean-Roch Dumant Saint Priest: Sí, aquesta exposició jo la definiria com una “exposició d’interès nacional” que presenta el moment dadaista, un moment clau de la trajectòria de Picabia i del seu cercle artístic novaiorquès i català, amb grans noms com Duchamp, Man Ray, Albert Gleizes, Pablo Picasso, Robert Delaunay, Kees van Dongen o Joan Miró, entre d’altres.

Estic profundament agraït al centre d’art La Malmaison de Canes pel projecte de coedició del catàleg de l’exposició; al Museu Henri Prades de Lattes i a la Metròpoli Montpellier Méditerranée, amb qui hem compartit el transport d’obres; i a la Casa Velázquez – Acadèmia de França a Madrid pel seu valuós suport en l’àmbit de la creació artística.

També cal destacar el conjunt de col·leccions públiques i privades que han prestat obres mestres per a aquesta exposició, especialment el Musée de l’Orangerie, el Centre Pompidou, el Museu Toulouse-Lautrec d’Albi, els museus Picasso de París i Barcelona, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía i el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, entre d’altres.

Quant heu trigat a dur a terme aquest projecte dedicat a Picabia?

La comissària de l’exposició, Gwendoline Corthier-Hardoin, i jo hem tardat aproximadament dos anys a seleccionar pintures, dibuixos, escultures, fotografies, revistes i materials d’arxiu que es mostren per primera vegada a França.

Ha estat una tasca complexa, ja que hi participen més d’una vintena d’artistes. En definitiva, la mostra reuneix un conjunt excepcional d’obres dels principals representants de la modernitat.

Què destacaries de la programació d’aquesta exposició?

Destacaria, en primer lloc, que aquesta mostra ha rebut el distintiu d’“exposició d’interès nacional”, una qualificació que s’atorga cada any a una quinzena d’exposicions destacades a França.

L’exposició se centra en la manera com Picabia i aquest conjunt d’artistes van assimilar la cultura i la dansa espanyoles i com, a partir d’aquesta influència, es van generar noves produccions plàstiques.

Podem afirmar que estem molt orgullosos del treball realitzat durant aquests 24 mesos: ha valgut la pena.

Al setembre del 2026 també heu programat una altra exposició temporal?

Efectivament. Es tracta de La Dansa, una proposta que estarà oberta al públic fins al 27 de setembre del 2026 i que se centra en el món de la dansa dins del gabinet gràfic.

S’hi podran veure obres mestres com Danses à l’Ermitage de Consolation, à Collioure d’Albert Marquet (1908) o Sardane de la Paix de Pablo Picasso (1953).

També cal destacar Le Losange VI d’Ode Bertrand (1978), donada al museu el 2025, així com el préstec de Danse Macabre (2025) de Damien Deroubaix, artista que va treballar en residència a Ceret el mateix any.

Aquesta exposició també posa l’accent en el món de la música i la poesia.

Quina reacció espereu tant del públic local com de l’internacional? Creus que també afavorirà el turisme cultural de Ceret?

El nostre objectiu és estimular tant el públic local com tots els visitants que s’apropen al museu. Volem que se sentin orgullosos de la vitalitat cultural del seu territori i que redescobreixin el museu com un espai viu.

Pel que fa al públic internacional, esperem que aquesta exposició esdevingui el principal motiu del seu desplaçament i que els ofereixi una experiència singular que reforci el prestigi de Céret com a referent cultural.

A més, recomanem visitar altres espais del municipi com el Museu d’Instruments Musicals, el Pont del Diable, la Porta de França i la Porta d’Espanya, l’Església de Sant Pere, la Font dels Nou Raigs i el centre històric, ideal per passejar amb calma.

I, evidentment, també la nostra excel·lent gastronomia als bars i restaurants del municipi.

En definitiva, amb aquesta proposta de gran qualitat artística esperem dinamitzar de la millor manera possible el turisme cultural de Ceret.