Exposicions
La forma eloqüent de la vida quotidiana
L’obra fotogràfica de Joaquim Tusquets de Cabirol al KBr Centre de Fotografia recupera la mirada d’un amateur que transforma la postguerra en relat visual a través de la llum, l’arquitectura i els gestos quotidians.
El KBr Centre de Fotografia de la Fundació Mapfre acull l’exposició Tusquets de Cabirol. La forma eloqüent, un projecte comissariat per Marina Balagué i Arola Valls que s’inscriu dins la línia dedicada als arxius fotogràfics catalans. La mostra recupera la figura de Joaquim Tusquets de Cabirol (Barcelona, 1904–1979), fotògraf amateur actiu entre les dècades de 1940 i 1960, la producció del qual ofereix una mirada singular sobre la vida quotidiana de la postguerra.
El seu llegat, format per prop de 5.000 negatius i al voltant d’un miler de còpies positivades, va quedar durant dècades pràcticament desconegut. No va ser fins al 2004, amb la descoberta fortuïta d’una part important del fons a Palma de Mallorca, que es va començar a reconstruir la seva obra. L’atribució definitiva arribaria el 2020, moment a partir del qual la seva fotografia ha anat guanyant reconeixement per la seva qualitat estètica i documental.
Joaquín Tusquets de Cabirol, El Prat de Llobregat, Barcelona, octubre de 1952, Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol / Museu Marítim de Barcelona © Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol.
La mostra —organitzada per Fundació Mapfre en col·laboració amb la Fundació Photographic Social Vision— s’articula en quatre àmbits temàtics que proposen una lectura transversal i no cronològica. Aquest recorregut permet observar la convivència de diferents registres i la progressiva depuració del llenguatge visual de l’autor.
Un dels eixos centrals de la seva obra és la reivindicació de la mirada amateur com a eina de coneixement. Lluny dels circuits artístics i museístics, Tusquets de Cabirol construeix un relat visual basat en l’observació atenta del quotidià. Les seves imatges del litoral, la ciutat i els entorns rurals configuren un imaginari de la postguerra que no depèn dels grans esdeveniments, sinó de petits gestos i escenes aparentment ordinàries.
El port de Barcelona esdevé un dels espais més recurrents del seu treball. Aquest entorn, compartit amb altres membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, es transforma en un laboratori visual on el fotògraf explora l’arquitectura industrial, les dinàmiques laborals i la presència humana. Les figures, sovint absorbides pel treball o el lleure, es converteixen en motius per experimentar amb l’enquadrament i la composició.
Joaquín Tusquets de Cabirol, Plaça de Catalunya de nit, Barcelona, desembre del 1959, Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol / Museu Marítim de Barcelona © Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol.
El litoral, per la seva banda, apareix com un espai perifèric i poètic, on la vida quotidiana conviu amb l’horitzó com a element simbòlic de projecció i recolliment. Aquesta tensió entre el local i l’infinit travessa bona part de la seva producció.
Barcelona —i, de manera més puntual, ciutats com París i Venècia— constitueix un altre dels grans escenaris de la seva obra. Les seves passejades, properes a la figura del flâneur, construeixen una mirada sensible i continguda sobre l’espai urbà. Sense renunciar als indrets emblemàtics, l’autor s’endinsa en zones perifèriques on la vida quotidiana adopta formes més precàries i espontànies.
En aquest sentit, la seva fotografia dialoga amb certes tradicions del humanisme fotogràfic europeu, especialment francès, pel que fa a l’atenció a la composició i a la dignificació de les escenes ordinàries. La realitat, en el seu treball, no és només registrada, sinó interpretada a través de la llum, el ritme i l’equilibri visual.
Joaquín Tusquets de Cabirol, Sense títol, desembre del 1955, Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol / Museu Marítim de Barcelona © Arxiu Fotogràfic Joaquín Tusquets de Cabirol.
Et poden
Interessar
...
