Exposicions
Cartografies del fracàs modern
La Fundació Mapfre presenta a Madrid una de les panoràmiques més completes fins avui del treball d'Alejandro Cartagena (Santo Domingo, 1977), fotògraf establert a Monterrey des de la seva adolescència. Ground Rules , comissariada per Shana Lopes (SFMOMA), no es limita a revisar una trajectòria: organitza un sistema de pensament visual on la imatge deixa de ser testimoni per convertir-se en estructura crítica.
L'exposició s'articula a través de més de vint sèries agrupades en sis grans àmbits –primers treballs, frontera Mèxic–Estats Units, habitatge i infraestructura, la mal·leabilitat de la imatge, crisi climàtica i fotollibre–, però la seva força real no resideix en la taxonomia, sinó en la insistència metodològica de l'artista: treballar per acumulació, repetició i variació, desplaça.
Alejandro Cartagena, Invisible Line #4, de la sèrie Without Walls, 2017, Cortesia de l'artista © Alejandro Cartagena.
El treball de Cartagena s'ha centrat, des dels seus inicis, en l'anàlisi del territori com a construcció política i econòmica. En sèries com Suburbia Mexicana , Carpoolers o Suburban Bus , la perifèria de Monterrey apareix com a laboratori de l'urbanisme neoliberal: urbanitzacions extensives, habitatges modulars repetits fins a l'esgotament visual, infraestructures incompletes i una promesa de progrés que es revela sistemàticament fallida.
Més que documentar la ciutat, Cartagena la descompon. Les seves imatges no descriuen un paisatge: l'interroguen com a símptoma. La repetició de motius —carreteres, cases idèntiques, desplaçaments quotidians— genera una mena de gramàtica del fracàs urbà, on el territori es revela com a producte de decisions econòmiques abans que com a espai habitable.
En aquest marc, l'exposició també subratlla un desplaçament clau en la pràctica: la crisi de la fotografia documental com a eina de veritat. Cartagena ha expressat en múltiples ocasions el seu escepticisme cap a la capacitat de la imatge per produir una comprensió directa del que és real. Ground Rules fa visible aquest qüestionament en incorporar collages, imatges trobades, processos digitals, intel·ligència artificial i altres dispositius que tensionen la noció tradicional de document.
Alejandro Cartagena, Carpoolers #21, de la sèrie Carpoolers, 2011-2012, Cortesia de l'artista © Alejandro Cartagena.
La fotografia ja no apareix aquí com a prova, sinó com a construcció. I en aquesta transformació s?obre una pregunta més incòmoda: no què mostra la imatge, sinó com participa en la fabricació d?allò que anomenem realitat.
El fotollibre ocupa un lloc central en aquest recorregut. Per a Cartagena, el llibre no és un suport secundari, sinó una eina de pensament. La seqüència d'imatges, el ritme i la relació amb el text permeten construir narratives alternatives a les de l'espai expositiu. Davant la dispersió del mur, el llibre introdueix durada, estructura i lectura.
Aquesta dimensió editorial revela una idea clau: el sentit no rau en la imatge aïllada, sinó en la seva organització. El fotollibre funciona així com un laboratori on la fotografia s'aproxima a l'escriptura i on l'autor controla, de manera gairebé musical, la cadència de la mirada.
Alejandro Cartagena, Fragmented Cities, Escobedo, de la sèrie Suburbia Mexicana, 2005-2010, Cortesia de l'artista © Alejandro Cartagena.
El títol de l'exposició, Ground Rules , opera com a doble clau. D'una banda, remet a les regles autoimposades pel mateix artista: treballar en sèrie, limitar variables, insistir a certs territoris o problemes visuals. De l'altra, fa referència a les regles invisibles que organitzen la vida social, econòmica i política contemporània.
L'exposició suggereix que les dues dimensions no són separables. Les regles de l'art i les regles del món es reflecteixen mútuament, i l'obra de Cartagena se situa precisament en aquesta zona de fricció, on la imatge pot reproduir tant com desestabilitzar els sistemes que pretén representar.
Et poden
Interessar
...
