Argillà Argentona 2026 es reivindica com un gran referent internacional de la ceràmica

Argillà Argentona continua consolidant la seva projecció internacional. La presentació oficial de l'edició 2026 ha servit per donar a conèixer el nou cartell del festival, obra de l'artista David Callau, i per avançar una programació que reforça la seva vocació d'esdevenir una de les grans cites europees dedicades a la ceràmica artística i artesanal.

La nova directora del Museu del Càntir i del Festival Argillà, Eva Pascual Miró, va destacar que el certamen ha superat definitivament l'etapa de consolidació. "Argillà és avui un festival de referència internacional", va afirmar, subratllant la presència d'artesans i creadors procedents de Catalunya, Espanya, França, Eslovènia, Hongria, el Marroc i Polònia.

Entre les principals novetats d'aquesta edició sobresurt la posada en marxa del projecte de la "ciutat convidada", una iniciativa que vol reforçar els vincles entre els principals centres ceràmics de la península. La primera protagonista serà La Rambla (Còrdova), considerada un dels nuclis ceramistes més importants d'Espanya tant pel nombre de tallers com per la seva tradició artesana. Coincidint amb el centenari de la seva fira de ceràmica, Argillà rebrà onze artesans de la localitat andalusa i una selecció d'obres del seu museu.

La programació artística també reserva un espai destacat per a la formació i la creació contemporània. L'Escola d'Art i Disseny Llotja, que enguany celebra el seu 250è aniversari, protagonitzarà un aparador especial dedicat a la seva trajectòria en el món de les arts aplicades. Paral·lelament, el festival acollirà exposicions dels ceramistes Jan Madrenas i Sergi Pahissa, dos creadors amb una sòlida projecció internacional i obra present en col·leccions i exposicions d'arreu del món.

Una altra de les cites destacades arribarà el 3 de juliol, quan es presentarà oficialment el Càntir de l'Any, obra dels seus creadors. Com és tradició, la peça no es posarà a la venda fins després de la benedicció de càntirs de la Festa Major de Sant Domènec, el 4 d'agost, mantenint així una de les tradicions més emblemàtiques d'Argentona.

Un cartell que homenatja la memòria i les arrels

Un dels moments més esperats de la presentació va ser el descobriment del cartell oficial, creat pel pintor David Callau. L'artista proposa una imatge carregada de simbolisme que ret homenatge als ancestres i al món rural a través d'unes figures femenines modelades amb els colors de la terra.

Segons Callau, les protagonistes representen "dones de terra, de mar i de camp" que evoquen l'esforç, la perseverança i la capacitat de continuar endavant malgrat el pes de la vida. L'aigua que sostenen sobre el cap simbolitza la vida, la renovació i l'esperança, en una composició que reivindica també els paisatges i els colors propis de Catalunya.

L'artista va defensar igualment la importància de preservar l'autenticitat del procés creatiu en una època marcada per les noves tecnologies. Per a ell, el cartell manté viu l'esperit del cartellisme tradicional, apostant pel gest pictòric original i pel valor de l'obra creada manualment.

Callau també serà l'encarregat de pintar en directe el Càntir de l'Any durant un espectacle que combinarà pintura, música i poesia amb l'acompanyament musical de Pep Lladó, una proposta interdisciplinària que convertirà la creació artística en una experiència compartida amb el públic.

Una tradició que continua evolucionant

Durant la presentació, l'alcaldessa d'Argentona, Montse Capdevila, va remarcar que Argillà s'ha convertit en molt més que una fira de ceràmica. Segons va destacar, el festival és avui un projecte cultural col·lectiu que ha situat Argentona com un dels grans referents de la ceràmica a Catalunya, a l'Estat i cada vegada amb més projecció internacional.

Capdevila va subratllar que el gran èxit d'Argillà és haver sabut evolucionar sense perdre la seva identitat, combinant el respecte per una tradició profundament arrelada amb una mirada oberta a la innovació, la creativitat i el futur.

Jan Madrenas: el cos, la memòria i l'ofici

L'artista ceramista Jan Madrenas presenta Anar a la font, una exposició que reflexiona sobre el gest quotidià de transportar aigua i la relació íntima que s'estableix entre el cos i els objectes que l'acompanyen.

Per a Madrenas, el recipient deixa de ser un simple atuell per convertir-se en una prolongació del cos. Quan es porta damunt, modifica la postura, el moviment i fins i tot la manera d'habitar l'espai, creant una figura híbrida on persona i objecte es transformen mútuament. Una idea que l'artista relaciona amb elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants i els capgrossos, capaços d'ampliar simbòlicament el cos humà i convertir-lo en un nou personatge.

Més enllà d'aquesta reflexió formal, l'exposició és també un retorn als orígens. "Anar a la font" és, metafòricament, tornar a les fonts de l'ofici, a la tradició artesanal i als coneixements transmesos entre generacions. Les peces incorporen tècniques ancestrals de cocció en reducció, oxidació i forn de llenya, deixant que sigui el mateix foc qui imprimeixi la seva empremta sobre la matèria.

Un dels elements més emocionants de la mostra és la incorporació de les cendres procedents de l'última fornada que va realitzar el pare de l'artista al forn familiar del Prepirineu. Aquestes cendres, reutilitzades després de la recuperació del forn, simbolitzen la continuïtat entre generacions i converteixen cada peça en un testimoni viu de la transmissió de l'ofici.

La Rambla, ciutat convidada

Una altra de les grans novetats d'Argillà 2026 és la incorporació del projecte de ciutat convidada, que s'inaugura amb La Rambla (Còrdova), un dels grans centres històrics de la terrissa de la península Ibèrica.

El Saló de Pedra acollirà una selecció d'obres procedents del Museo de la Cerámica de La Rambla, una institució creada l'any 2002 que conserva el llegat d'una població profundament vinculada a la producció ceramista.

La mostra permet recórrer la història de la ceràmica local des dels primers testimonis prehistòrics fins a les creacions actuals, tot explicant també els processos d'extracció de l'argila, la fabricació de les peces i la seva comercialització. L'exposició posa igualment en valor la centenària Exposición de Alfarería y Cerámica de La Rambla, avui coneguda com ENBARRO, considerada la fira monogràfica de ceràmica més antiga d'Espanya.

A través d'aquesta selecció patrimonial, el públic podrà descobrir com els objectes quotidians expliquen la història, les tradicions i la identitat d'un territori que continua sent un dels grans referents de la ceràmica artesanal.

Sergi Pahissa: quan el foc es converteix en pinzell

La històrica Casa Puig i Cadafalch serà l'escenari de l'exposició dedicada al ceramista Sergi Pahissa Raventós, que presenta una selecció de peces de les seves sèries Contenidors de temps i Theia.

Amb més de vint-i-cinc anys de trajectòria, Pahissa ha desenvolupat un llenguatge molt personal centrat en el treball al torn, on el procés creatiu es basa en el diàleg constant entre les mans i l'argila. Lluny de voler dominar el material, l'artista es deixa portar pel seu comportament natural, buscant l'equilibri entre control i espontaneïtat.

Les seves obres destaquen per unes superfícies de gran riquesa plàstica, amb contrastos cromàtics intensos que converteixen cada peça en una autèntica pintura tridimensional. El foc hi juga un paper fonamental: més que una eina de cocció, esdevé un element creatiu capaç de dibuixar textures, colors i atmosferes irrepetibles.

Per aconseguir aquests resultats, Pahissa treballa habitualment amb argiles refractàries d'alta temperatura i combina tècniques tan diverses com el raku japonès, la sigillata etrusca, el brunyit d'inspiració maia i diversos processos experimentals de cocció.

La seva obra desperta un interès creixent en l'àmbit internacional i actualment forma part de col·leccions privades i projectes d'interiorisme, especialment al mercat asiàtic, on diverses de les seves peces ja han estat adquirides per col·leccionistes i galeristes de la Xina.

Amb aquestes tres exposicions, Argillà Argentona amplia la mirada sobre la ceràmica contemporània i reivindica aquest llenguatge artístic com un espai on conviuen memòria, patrimoni, innovació i experimentació. Una proposta que confirma el festival com una de les cites imprescindibles per als amants de l'art ceràmic.