Miró, Mallorca i Perpinyà. El laboratori infinit de la llibertat

El Museu d'Art Hyacinthe Rigaud de Perpinyà presentarà Joan Miró. Majorque, l'atelier des rêves, una exposició que transcendeix el format retrospectiu convencional per convertir-se en una immersió en el territori creatiu d'un dels artistes més influents del segle XX. La mostra, la primera de gran envergadura dedicada a Miró en aquesta institució, s'inscriu en el marc de l'agermanament entre les ciutats de Perpinyà i Palma, formalitzat l'any 2024, i reforça els vincles culturals entre Catalunya, les Illes Balears i el sud de França.

Fruit d'una estreta col·laboració amb la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, principal prestadora del projecte, l'exposició reuneix una selecció excepcional d'obres, objectes personals, documents, fotografies i materials audiovisuals que permeten comprendre la profunda transformació artística experimentada per Miró a partir de la seva instal·lació definitiva a Mallorca l'any 1956.

• Joan Miró. Sans titre, 28 mai 1972, Majorque, Fondation Pilar et Joan Miró © Successió Miró, 2026/Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca/ADAGP 2026.

Més que un simple canvi geogràfic, l'arribada a l'illa va representar per a l'artista una mutació interior. Mallorca es convertí en el seu refugi creatiu, però també en un laboratori permanent d'investigació formal. Allunyat dels centres tradicionals de l'avantguarda europea, Miró va trobar en el silenci, la llum mediterrània i l'amplitud dels seus tallers les condicions ideals per aprofundir en una obra cada vegada més lliure, essencial i radical.

La primera secció de la mostra, que es podrà veure del 27 de juny al 31 de desembre, recrea l'univers íntim del mític Taller Sert, concebut per l'arquitecte Josep Lluís Sert com una arquitectura al servei de la creació. L'espai expositiu permet endinsar-se en la quotidianitat de l'artista a través d'eines de treball, objectes conservats al taller, documents i imatges panoràmiques, complementats amb la projecció de l'audiovisual Je rêve d'un grand atelier. Aquesta aproximació revela fins a quin punt l'entorn físic va esdevenir una extensió de l'imaginari mironià: un lloc on els objectes trobats convivien amb les idees, les formes i els signes en permanent transformació.

• Joan Miró. Maqueta per a «Els gossos V», v. 1978, Majorque, Fondation Pilar et Joan Miró © Successió Miró, 2026/Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca/ADAGP 2026.

La segona part del recorregut, titulada De Miró a Miró: una trajectòria d'alliberament formal, constitueix probablement el nucli conceptual més suggeridor de l'exposició. A través de la confrontació entre obres anteriors i posteriors a l'etapa mallorquina, el visitant pot observar l'evolució d'un artista que, lluny de repetir les fórmules que l'havien consagrat internacionalment, va optar per una depuració extrema del seu llenguatge visual.

És en aquest període quan Miró porta fins a les últimes conseqüències la seva voluntat de desfer-se de qualsevol element superflu. El signe deixa de representar per convertir-se en presència autònoma; el color abandona la funció descriptiva per actuar com a energia pura; la matèria es manifesta amb una força física gairebé escultòrica. Les grans teles gestuals dels anys seixanta i setanta revelen un artista que no cerca la síntesi per simplificació, sinó per intensificació. Com en la poesia més essencial, cada traç sembla contenir una càrrega simbòlica capaç d'expandir-se infinitament.

L'exposició incorpora també escultures en bronze, obra gràfica, dibuixos i una significativa constel·lació d'objectes trobats procedents dels tallers de Son Abrines. Aquests materials, sovint considerats secundaris, adquireixen aquí una importància decisiva perquè permeten entendre la naturalesa experimental de la pràctica mironiana. Miró observava els objectes quotidians amb la mateixa curiositat amb què contemplava una tela en blanc: tot podia esdevenir matèria poètica, tot podia transformar-se en art.

• Joan Miró. Sans titre I, gouache, crayon, aquarelle, Paris, Galerie Lelong © Successió Miró, 2026/Courtesy Galerie Lelong /ADAGP 2026.

L'itinerari culmina amb l'epíleg Miró sense fronteres, una reflexió sobre la dimensió internacional de la seva obra. Malgrat el seu profund arrelament a Catalunya i a Mallorca, Miró mai no va quedar reclòs en una identitat local. La seva creació dialoga constantment amb el surrealisme, la poesia contemporània, les avantguardes històriques i les tradicions pictòriques europees, configurant un univers visual que supera qualsevol frontera geogràfica o estilística.

En aquest sentit, Majorque, l'atelier des rêves no només reivindica Mallorca com a espai determinant en la trajectòria de l'artista, sinó que permet comprendre una de les aportacions més decisives de Miró a la modernitat: la capacitat de reinventar contínuament el llenguatge artístic sense perdre mai el vincle amb la poesia, la llibertat i l'esperit d'experimentació.