Exposicions
Minor White, el poeta de la fotografia, protagonitza al KBr la seva gran retrospectiva europea
La Fundació Mapfre reuneix prop de 250 còpies originals per redescobrir l’univers espiritual, visual i introspectiu d’una de les figures essencials de la fotografia del segle XX.
El centre KBr de la Fundació Mapfre a Barcelona acull l’exposició Minor White, la retrospectiva més àmplia dedicada fins avui a Europa a un dels autors més singulars i influents de la fotografia nord-americana del segle XX. La mostra, que commemora el cinquantenari de la mort del fotògraf, ofereix una mirada exhaustiva a una trajectòria marcada per la recerca espiritual, l’experimentació formal i la convicció que la fotografia podia esdevenir una eina de coneixement interior.
Nascut a Minneapolis el 1908 i mort a Boston el 1976, Minor White va ser molt més que un fotògraf. Professor, editor, teòric i fundador de la influent revista Aperture, va exercir una profunda influència en els àmbits acadèmic, museístic i editorial de la fotografia. El seu objectiu va ser sempre elevar la imatge fotogràfica més enllà del document visual i convertir-la en un espai de transformació personal i d’exploració de la consciència.
Minor White, Produce Market, San Francisco, [Mercat de menjar, San Francisco], 26 d’agost del 1949, Còpia de gelatina de plata , x1980-1410, The Minor White Archive, Princeton University Art Museum, llegat de Minor White, © Trustees of Princeton University, Photo: Allen Chen.
Deixeble intel·lectual d’Alfred Stieglitz, White va desenvolupar la idea de l’“equivalència”, segons la qual una fotografia no només representa una realitat exterior, sinó que pot actuar com la traducció visual d’una emoció o una experiència interior. Aquesta mirada va estar profundament marcada per la seva pròpia trajectòria vital i per la dificultat de viure obertament la seva homosexualitat en una època marcada per la repressió social. Així, la seva obra es va alimentar de diverses influències filosòfiques, psicològiques i espirituals que li van permetre construir un llenguatge fotogràfic íntim i carregat de simbolisme.
Un dels aspectes més innovadors de la seva producció va ser la creació de seqüències fotogràfiques. Per a White, una imatge aïllada tenia una capacitat limitada de comunicació; en canvi, la relació entre diverses fotografies generava nous significats, ritmes i associacions, en un procés que ell mateix comparava amb un “cinema d’imatges fixes”. Aquesta concepció exigia, a més, una participació activa de l’espectador, convidat a completar els buits i establir les seves pròpies connexions emocionals.
L’exposició presenta prop de 250 còpies d’època, testimoni també de la gran habilitat de White com a impressor. D’aquest conjunt, unes 160 fotografies formen part de les onze seqüències que estructuren el recorregut expositiu, algunes de les quals no es van mostrar mai durant la vida de l’artista i la majoria no s’havien presentat completes a Europa.
Minor White, Rochester, juny del 1959, Còpia de gelatina de plata, x1980-3454, The Minor White Archive, Princeton University Art Museum, llegat de Minor White © Trustees of Princeton University, Photo: Allen Chen.
Comissariada per Carlos Gollonet, la Fundació Mapfre recupera la figura d’un creador encara insuficientment reconegut pel gran públic, però fonamental per entendre l’evolució de la fotografia moderna. Una obra que continua interpel·lant l’espectador des del silenci, la contemplació i la recerca d’una veritat interior.
El recorregut, de caràcter principalment cronològic, permet seguir les diferents etapes vitals i creatives de White a través dels quatre territoris que van marcar la seva trajectòria —Portland, San Francisco, Rochester i Boston— i observar la seva evolució des de les primeres imatges influenciades pel pictorialisme fins a una fotografia d’una gran precisió formal i tècnica.
La natura, el paisatge, el retrat i el nu masculí emergeixen com alguns dels grans temes recurrents de la seva obra, sempre travessats per una dimensió simbòlica i contemplativa. Sèries com Rural Cathedrals (1955), realitzada després del seu trasllat a Rochester amb l’ús de pel·lícula infraroja, revelen aquesta voluntat de captar una realitat oculta, allò que l’artista descrivia com fotografiar les coses “no pel que són, sinó pel que també poden arribar a significar”.
Et poden
Interessar
...
