El Museu Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta La col·lecció de l’IVAM fins hui, una exposició permanent que es podrà visitar del 17 de juny de 2026 al 23 d’abril de 2028. El projecte, liderat per la directora i comissària Blanca de la Torre, disposa d’un ampli equip curatorial format per Marta Arroyo, Ramon Escrivà, M.ª Jesús Folch, Yolanda Franco, Teresa Millet, Sandra Moros i Josep Salvador, i s'ha presentat amb una visita comentada, juntament amb la presència de la secretaria autonòmica de Cultura, Marta Alonso Rodríguez.
La mostra reuneix més de 500 obres de prop de 260 artistes, entre els quals destaquen noms clau de la història de l’art modern i contemporani com Joan Miró, Andy Warhol, Marcel Duchamp, Man Ray, Cindy Sherman, Robert Frank, Walker Evans, Martha Rosler, Claes Oldenburg o María Blanchard, entre molts altres. Aquesta amplitud permet articular un relat que connecta l’art valencià, nacional i internacional a través dels principals corrents dels segles XX i XXI.

Man Ray, Le Merveilleux.
Més que una exposició lineal, la proposta planteja una lectura historiogràfica oberta i múltiple, que convida a repensar els relats hegemònics de la història de l’art. El discurs expositiu combina un eix central cronològic amb quatre itineraris transversals que permeten explorar temàtiques com el color, les ecologies, els feminismes i els conflictes, oferint així diferents portes d’entrada a la col·lecció.
Segons el plantejament curatorial, la col·lecció de l’IVAM —formada al llarg de diferents etapes institucionals— reflecteix tant coherències internes com desequilibris derivats de la historiografia europea dominant, especialment en termes de gènere, raça i inclusió. Aquestes absències, lluny de ser considerades mancances, es conceben com a part constitutiva d’un “patrimoni viu”, entès com un ecosistema en constant revisió, obert a noves interpretacions i lectures.

Cindy Sherman, Untitled, 1979.
En aquest sentit, la mostra reivindica la col·lecció com un relat inacabat i en transformació, resultat de la interacció entre artistes, crítics, comissaris, galeristes i institucions. Un model expositiu que aposta per la pluralitat de narratives i que dialoga amb altres experiències recents de reformulació de col·leccions permanents en museus com el MNCARS, posant en valor la complexitat d’actualitzar el relat museístic en institucions de referència.