Anna Irina Russell presenta l’exposició ‘Neix en l’aire la primera flor’ al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas

Aquest passat dissabte 6 de juny al migdia es va inaugurar la nova exposició temporal d’Anna Irina Russell (Barcelona, 1993) Neix en l’aire la primera flor al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas de Palafrugell.

Aquesta mostra, que ha estat comissariada per Blanca Arias, ha estat concebuda específicament pel Museu i desplega un conjunt d’escultures, instal·lacions, peces sonores i dibuixos que exploren la respiració com una experiència física, afectiva i política.

El director de la Fundació Vila Casas, Bernat Puigdollers, ha explicat que "aquest projecte és un bon exemple de la voluntat de la Fundació Vila Casas per esperonar la creació contemporània i contribuir a la consolidació de joves trajectòries prometedores en el moment que més ho necessitem. No només volem actuar de plataforma per donar a conèixer la seva tasca artística, sinó també facilitar la producció de noves obres i la materialització de projectes fets ad hoc per als nostres espais. També ens agrada veure com es consolida la sèrie de catàlegs intervinguts que, amb aquest que ara presentem de la mà d’Anna Irina Russell, arriba a la setena col·laboració amb un catàleg convertit en escultura, protegit per una abraçada flonja".

Per altra part, aquesta exposició reuneix algunes de les línies de recerca que han vertebrat el treball de l’artista en els darrers anys com són els llenguatges no verbals, les formes de comunicació animal, les materialitats toves i inflables i les relacions d’interdependència entre els éssers vius. És a partir d’aquests interessos que Russell converteix l’aire en matèria escultòrica i proposa una reflexió sobre la vulnerabilitat, el contacte i les formes de convivència.

Per la seva part, la comissària de la mostra, Blanca Arias, ha volgut assenyalar que “amb aquesta exposició, pensada com un pulmó que s’eixampla i viu amb cada entrada d’aire des/conegut, el museu esdevé l’organisme que alhora encarna i fa visible la precarietat de la respiració, així com ens ofereix un espai on oxigenar-nos”.

Pel que fa a l’articulació de l’exposició, aquesta es divideix en tres àmbits que són: Inspirar, Espirar i Aspirar, que recorren diferents dimensions de la respiració.

El primer planteja la respiració com una experiència compartida i reflexiona sobre la vulnerabilitat i l’asfíxia; el segon aborda el contacte entre cossos i la contaminació mútua que tota convivència implica; i el tercer obre un espai per a la imaginació i la possibilitat de formes de vida més poroses, sensibles i interdependents.

La pràctica de Russell es basa en una relació directa i física amb els materials i els processos de producció. La dimensió corporal ocupa un bloc central en la seva metodologia de treball: les seves peces es defineixen a partir de les possibilitats i els límits del seu propi cos, prenent com a referència l’abast dels braços, el volum que poden contenir, les mans o el pes que és capaç de desplaçar. Aquesta pràctica evidencia un posicionament vinculat a una ètica feminista que reivindica l’acceptació dels límits corporals i materials, així com una pràctica artística ajustada a les condicions reals de producció.

A través de membranes inflables, estructures suspeses, teles, dibuixos i instal·lacions lumíniques i sonores, l’artista crea un ecosistema sensible inspirat en organismes que s’inflen, es transformen o modifiquen el seu cos per relacionar-se amb l’entorn. Les seves investigacions sobre la comunicació animal es tradueixen en escultures que respiren simbòlicament: cossos tous que s’expandeixen i es contrauen com un alè. També és important remarcar que la mostra manté un diàleg crític amb la tradició escultòrica. Russell reivindica materials i processos històricament associats a l’àmbit domèstic o a fases preliminars de producció —com el tèxtil, el cotó cru o el grafit— i els situa al centre de la pràctica artística. Les costures, els repunts, els plecs i les marques de producció es mantenen visibles i esdevenen part integral de l’obra.

Una de les obres a destacar de la mostra és Soplo (2023), que és una obra inspirada en mecanismes de defensa presents en determinades espècies animals. La peça reflexiona sobre el cos físic i emocional dels gestos de protecció, així com sobre les tensions que travessen els processos de comunicació. També hi trobem l’obra Tangram (2023), que és una instal·lació en què el buit i l’aire adquireixen una presència escultòrica pròpia. Finalment, l’obra titulada Aspirar obre espai per a la imaginació i la transformació. Les peces apareixen desinflades, plegades o convertides en pells buides, suggerint formes obertes i canviants. Aquest àmbit incorpora una sèrie de dibuixos realitzats al ritme de la respiració i que estan executats sobre paper vegetal amb llapis i goma.

L'exposició finalitza amb la secció “Un Sospir”, que és un espai dedicat als dibuixos de Joana Torres, àvia de l’artista. Aquesta intervenció introdueix l’única presència cromàtica de l’exposició i obre una reflexió sobre la memòria afectiva, les genealogies familiars i la transmissió de sensibilitats i pràctiques creatives entre generacions.

Anna Irina Russell, artista visual

Anna Irina Russell (Arenys de Mar, Barcelona, 1993) és artista visual i treballa entre l’escultura, la instal·lació, el so i la mediació artística. Formada en Belles Arts i Art Sonor a la Universitat de Barcelona, la seva pràctica se centra en els llenguatges no verbals, les formes de comunicació animal i les possibilitats expressives dels materials tous i inflables. Recentment ha presentat exposicions individuals a Tabakalera (Birika bezain elastikoa, 2025) i Bombon Projects (Un contagi, 2025), i ha participat en exposicions col·lectives en institucions i centres d’art com la Fundació Joan Miró, Arts Santa Mònica, La Panera, el MACBA, La Casa Encendida i el CCCB.

El 2025 va rebre el premi Because of Many Suns de la Col·lecció Taurisano en el marc d’Art-o-rama (Marsella), i el 2022 el Premi Miquel Casablancas. Actualment és artista resident a La Escocesa i anteriorment ha desenvolupat residències a Hangar i Fabra i Coats. El 2024 va publicar Tomar aire, un llibre d’artista editat per Brillo.