Guillem Terribas presenta el seu nou llibre de butxaca Demà serà un altre dia, vint anys després

El passat divendres 22 de maig, a les vuit del vespre, Guillem Terribas (Salt, 1951) va presentar el seu nou llibre de butxaca titulat Demà serà un altre dia, vint anys després a la Llibreria 22 de Girona. En aquest acte el van acompanyar l’escriptor Josep Maria Fonalleras, l’escriptora i professora Marta Pasqual i l’artista saltenc Joan Mateu.

Cal recordar que el llibre original de Demà serà un altre dia es va publicar l’any 2007 i era la seva biografia vinculada a la Llibreria 22 de Girona. La nova edició de 2026 apareix amb una revisió ampliada, amb referències a la història original i un nou epíleg.

Aquest llibre ha estat editat per La Col·lectiva d’Ara Llibres, consta d’unes 200 pàgines i se n’han editat un total de 1.500 exemplars a nivell nacional.

Guillem Terribas és un dels fundadors de la Llibreria 22. A partir de 1978 en va ser l’ànima i el gerent fins al 2015. Actualment forma part del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que és l’entitat responsable del Cinema Truffaut.

Durant el transcurs de la seva trajectòria professional, Terribas ha rebut guardons com el Premi Tres de Març, la Creu de Sant Jordi i el Premi Trajectòria, entre d’altres. També ha escrit els contes infantils L’avi de la Martina (2017), La Martina va al cau (2019) i Un regal per a la Martina (2024), així com Alegra’m la vida (2017), on transmet la seva passió pel cinema i recomana 22 pel·lícules per mirar amb la mainada.

Quins són els nous apartats que inclou aquesta nova edició del 2026?

Aquesta nova edició incorpora una retrospectiva sobre els darrers vint anys, marcats per canvis vitals i culturals profunds (una trentena de pàgines més).

Començo explicant que ja han passat vint anys des que vaig presentar aquest llibre a la Sala La Planeta de Girona, en un acte en què van participar vint-i-dues persones que van parlar del llibre i de mi; totes elles eren persones que formaven part de la meva vida i que també surten al llibre.

Aquest primer llibre el vaig editar un mes després que es morís la meva mare, el 22 d’octubre del 2007. Hi parlo que he estat avi i he tingut un infart, així com de pèrdues importants de persones que formaven (i sempre formaran) part de la meva vida, i faig un repàs de tots els projectes i iniciatives amb grups i associacions d’aquella època.

Una altra novetat és que en aquest nou llibre de butxaca he canviat la tapa dura de la portada de l’anterior llibre, en què sortia fumant, per l’actual, en què aparec retratat amb ulleres i sense fumar.

Com veus el paper de les llibreries independents avui dia, en comparació amb fa vint anys?

Tal com estan les coses en el món editorial, sigui una llibreria o una editorial, si es vol fer créixer un projecte ambiciós és molt difícil tirar-lo endavant si no es disposa d’una empresa o d’una estructura amb recursos humans i econòmics suficients.

Les utopies, l’entusiasme i la vitalitat dels anys vuitanta del segle passat ja han passat a la història. Una de les preguntes que em faig és si ara seria capaç de fer una llibreria ambiciosa i obrir altres establiments, o si em quedaria amb una llibreria més controlable, entre dues persones, i anar fent lectors, sense pressa ni pressió.

Pel que fa a la Llibreria 22, fa quatre anys vaig iniciar les relacions amb Abacus, que és una gran cooperativa de consumidors i treballadors enfocada a la distribució de productes educatius, culturals i d’oci. Tot seguit, el gerent de la Llibreria 22, Jordi Gispert, va tancar les negociacions amb aquesta empresa i, finalment, Abacus és la gran empresa que buscàvem i s’ha quedat amb el 51% de les accions (és el nostre soci majoritari). El 49% restant de les accions és de 25 persones que actuen com a socis.

Pel que fa a la creació de més llibreries independents arreu de Catalunya, podria ser un projecte de futur… why not?

Tens previst dur a terme noves presentacions a altres ciutats o espais culturals d’aquest nou llibre?

Actualment ja no organitzo presentacions ni esdeveniments, com feia a la Llibreria 22. He promogut més de 4.000 presentacions i actes en la meva vida, els darrers anys amb una mitjana d’una presentació per dia.

Quin balanç fas dels 25 anys de gestió del Col·lectiu de Crítics de Cinema?

Crec que han estat molt positius. Com dic al meu llibre, una de les meves grans passions és el cinema.

L’any passat es van complir 25 anys que, amb una colla de bojos del cinema, vam crear una associació sense afany de lucre anomenada Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona i, prèviament, mitjançant un concurs públic, vam assumir la responsabilitat de la programació i l’organització del Cinema Truffaut, que pertany a l’Ajuntament de Girona.

En resum, han estat uns anys molt intensos i de bona feina en equip per donar coherència a una manera diferent de mirar i viure les pel·lícules i d’anar al cinema. Després de més de dues dècades com a president de l’entitat, he fet un pas al costat i ara formo part de l’associació com a vocal.

Hi ha un concurs públic de l’Ajuntament que podria atorgar la gestió a una empresa privada de Cambrils. Quina és la teva posició sobre aquest risc de canvi de gestió?

Des del Col·lectiu no farem cap declaració, ja que encara no s’ha publicat la resolució final. Com que l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, no ha ratificat res sobre aquest tema, tot és especulació de carrer, i des del Col·lectiu de Crítics no direm res i estarem a l’espera.

Cal recordar que des de l’Acadèmia del Cinema Català s’ha impulsat una carta de suport al Cinema Truffaut que ha recollit un total de 6.000 signatures a favor que continuï existint el Truffaut i el Col·lectiu. En aquesta carta es remarca que “el cinema no és només entreteniment; és cultura, identitat i memòria col·lectiva. I per això el Cinema Truffaut de Girona és absolutament imprescindible”. Per la seva part, el Col·lectiu de Crítics, durant aquests anys d’existència, ha establert un compromís ferm amb la cultura i amb aquest públic que omple les sales.

També s’hi destaca que “perdre el Truffaut del Col·lectiu de Crítics és perdre un espai clau per donar visibilitat a la nostra cinematografia” i que és fonamental entendre que equipaments com el Truffaut no poden dependre únicament de criteris econòmics, ja que privatitzar-los o sotmetre’ls a la lògica del benefici posa en risc tot allò que s’ha construït durant dècades. La cultura no és un luxe, és un bé comú i un dret.

Finalment, s’assenyala que el Truffaut és un projecte cultural consolidat i que, si es perden espais com aquest, “no només perdem pantalles; perdem veus, perdem mirades i perdem una part essencial del que som”.

Per la meva part, vull afegir que des del Truffaut i el Col·lectiu intentarem fer el possible per continuar la nostra tasca amb normalitat, fent un cinema menys comercial, amb directors de cinema rellevants, gestionant filmoteca, etc. Crec que no som la competència d’altres cinemes més comercials i, com sempre, continuarem treballant 365 dies a l’any.

Com a activista cultural, llibreter, etc., amb tants anys a la Llibreria 22 de Girona, com ha influït la teva trajectòria en la visió del cinema com a element cultural i social?

Espero que hagi influït per bé, i com diuen les últimes frases del nou llibre que he publicat: “Estimo la vida, la meva terra i la seva gent, i sempre, sempre penso que demà serà un altre dia”.