Exposicions
Guggenheim Bilbao: Jasper Johns en perspectiva
Amb un parell de pilotes El 1960, Jasper Johns realitza Painting with Two Balls, un llenç abstracte que imita els traços gestuals de l'Action Painting, però treballats amb la tècnica de l'encàustica i el collage, als quals afegeix un element aparentment incongruent: dues pilotes de fusta encaixades. Aquestes pilotes contenien una al·lusió irònica als pintors de la generació anterior, els de l'expressionisme abstracte, ia la seva tan esbombada virilitat. En les seves cèlebres reunions a la Cedar Tavern de Greenwich Village, on el grup de Nova York acudia assíduament a beure, intercanviar idees i buscar aventures amoroses, els expressionistes, que presumien de potents “mascles sexuals”, solien comentar que un bon quadre havia de tenir “un parell de pilotes”. Pocs anys abans, a mitjans dels 50, Johns havia començat les seves avui famoses sèries de banderes (Flag, 1954-55) i dianes (Target with Four Faces, 1955), números (Gray Numbers, 1958) i lletres (Alphabet, 1959)1, després de mapas una factura irònicament arrabassada que jugaven a l'equívoc de la identificació entre el motiu i la representació, l'abstracció i la figuració, el quadre i el signe o emblema a què al·ludien. I en la mateixa dècada duria a terme les seves primeres obres tridimensionals que reproduïen llanternes (Flashlight, 1958) o bombetes (Light Bulb, 1958), seguides d'altres que replicaven llaunes de cervesa o pots per als pinzells (Painted Bronze, 1960), peces que es mouen. Tota una iconografia de la facticitat, inspirada en el ready-made duchampià, que desbrossaria el camí a l'art de l'apropiació i de l'estetització del vulgar del Pop Art. El refredament Amb aquestes obres, així com amb els seus assemblages i collages dels mateixos anys, propers a les combines paintings acta de defunció definitiva a l'expressionisme abstracte, que havia dominat la postguerra mundial, i obria el pas a les noves tendències fredes de la dècada dels 60: l'abstracció postpictòrica, el minimalisme, el pop. D'un art de l'acció i l'emoció, del dripping i els traços vigorosos i enèrgics d'un Pollock, Motherwell o Kline, passaríem a la racionalitat i el control, la factura neta i sense petjades de la cool abstraction d'un Ad Reinhardt, Kenneth Noland o Frank Stella. L'excés i el barroquisme d'un Jackson Pollock eren substituïts per la simplicitat i el reduccionisme de la Post-Painterly Abstraction o el Minimal. A la subjectivitat i expressivitat de l'Action Painting succeiria la impersonalitat i l'asèpsia del Pop Art, l'individualisme i l'exaltació de l'originalitat, un art basat en la còpia, la imitació, el kitsch. Els pintors eren productors; els pop consumidors. Si el pintor expressionista encarnava la passió, la força, la masculinitat —és a dir, les virtuts del Vir Heroicus Sublimus del cèlebre quadre de Barnett Newman—, l'artista pop personificava la frigidesa i l'homosexualitat —és el cas de Warhol, Hockney o Rauschenberg i Johns. Quedava enrere, en definitiva, la fosca nació que havia viscut la postguerra mundial i el mccarthysme, per saludar la flamant Amèrica de la prosperitat i el consum dels anys 60. Una mirada retrospectiva Comissariada per Enrique Juncosa, la retrospectiva que presenta el Museu Guggenheim de Bilbao, Jasper Johns aquest artista frontissa entre generacions i tendències, des de les seves icòniques peces neodadaistes dels anys 50 –banderes, dianes, assemblages i escultures-objecte– fins a la seva producció més recent dels 90 i 2000. Una oportunitat de revisitar el seu treball més conegut, inserint-lo en una línia temporal més dilatada, i de verificar. Jasper Johns a tota la seva amplitud de to, Jasper Johns en perspectiva.
Amb un parell de pilotes
El 1960, Jasper Johns realitza Painting with Two Balls, un llenç abstracte que imita els traços gestuals de l'Action Painting, però treballats amb la tècnica de l'encàustica i
el collage, als quals afegeix un element aparentment incongruent: dues pilotes de fusta encaixades en una obertura de la tela. Aquestes pilotes contenien una al·lusió irònica als pintors de la generació anterior, els de l'expressionisme abstracte, ia la seva tan esbombada virilitat. En les seves cèlebres reunions a la Cedar Tavern de Greenwich Village, on el grup de Nova York acudia assíduament a beure, intercanviar idees i buscar aventures amoroses, els expressionistes, que presumien de potents “mascles sexuals”, solien comentar que un bon quadre havia de tenir “un parell de pilotes”.
Pocs anys abans, a mitjans dels 50, Johns havia començat les seves avui famoses sèries
de banderes (Flag, 1954-55) i dianes (Target with Four Faces, 1955), números (Gray Numbers, 1958) i lletres (Alphabet, 1959), després de mapes (Map, 1961), imatges icòniques jugades a la factura irònicament la representació, l'abstracció i la figuració, el quadre i el signe o emblema a què al·ludien. I en la mateixa dècada duria a terme les seves primeres obres tridimensionals que reproduïen llanternes (Flashlight, 1958) o bombetes (Light Bulb, 1958), seguides d'altres que replicaven llaunes de cervesa o pots per als pinzells (Painted Bronze, 1960), peces que es mouen. Tota una iconografia de la facticitat, inspirada en el ready-made duchampià, que desbrossaria el camí a l'art de l'apropiació i de l'estetització del vulgar del Pop Art.
Jasper Johns, Mapa (Map), 1961, The Museum of Modern Art, Nova York.
Donació de Mr. i Mrs. Robert C. Scull, 1963 © Jasper Johns, VEGAP, Bilbao, 2026 © 2026
El refredament
Amb aquestes obres, així com amb els seus assemblages i collages dels mateixos anys, propers a les Combine Paintings del seu col·lega i company sentimental Robert Rauschenberg, Johns donava acta de defunció definitiva a l'expressionisme abstracte, que havia dominat la postguerra mundial, i obria el pas a les noves tendències fredes de la dècada: el pop.
D'un art de l'acció i l'emoció, del dripping i els traços vigorosos i enèrgics
d'un Pollock, un Motherwell o un Kline passaríem a la racionalitat i el control, la factura neta i sense petjades de la cool abstraction d'un Ad Reinhardt, un Kenneth Noland o un Frank Stella. L'excés i el barroquisme d'un Jackson Pollock eren substituïts per la simplicitat i el reduccionisme de la Post-Painterly Abstraction o el Minimal. A la subjectivitat i expressivitat de l'Action Painting succeiria la impersonalitat i l'asèpsia del Pop Art, l'individualisme i l'exaltació de l'originalitat, un art basat en la còpia, la imitació, el kitsch. Els pintors eren productors; els pop consumidors. Si el pintor expressionista encarnava la passió, la força, la masculinitat —és a dir, les virtuts del Vir Heroicus Sublimus del cèlebre quadre de Barnett Newman—, l'artista pop personificava la frigidesa i l'homosexualitat —és el cas de Warhol, Hockney o Rauschenberg i Johns. Quedava enrere, en definitiva, la fosca nació que havia viscut la postguerra mundial i el mccarthysme, per saludar la flamant Amèrica de la prosperitat i el consum dels anys 60.
Jasper Johns, Souvenir, 1964, Col·lecció de l'artista © Jasper Johns, VEGAP, Bilbao, 2026
Art Institute of Chicago, photo by Jamie Stukenberg, Professional Graphics, Inc., Rockford, Illinois.
Una mirada retrospectiva
Comissariada per Enrique Juncosa, la retrospectiva que presenta el Museu Guggenheim de Bilbao, Jasper Johns: The Night Driver recorre cinc dècades de la trajectòria d'aquest artista frontissa entre generacions i tendències, des de les seves icòniques peces neodadaistes dels anys 50 –banderes, dianes, assemblages i escultura 2000. Una oportunitat de revisitar el seu treball més conegut, inserint-lo en una línia temporal més dilatada, i de verificar-ne l'evolució posterior a través de les obres més contemporànies i desconegudes. Jasper Johns a tota la seva amplitud de to, Jasper Johns en perspectiva.
Et poden
Interessar
...
