Exposicions
El culte a la bellesa
El CCCB explora la bellesa com a construcció cultural, social i política en una exposició tan fascinant com inquietant.
El culte a la bellesa pot portar a equívocs. A priori, es podria pensar que la mostra seria una mena de reflexió sobre la bellesa en els termes que podrien referir-se a ella, artistes del transcendent i el profund com Antoni Tàpies o Jaume Plensa: la bellesa com un itinerari d’autoconeixement, una cerca de la perfecció, una aproximació al misteri de la vida, etc.… I, no obstant això, aquí, la proposta és una altra: la bellesa es planteja com a culte al cos, com a estratègia(es) de seducció, això és un àmbit que se situa entre l’estètica, la sociologia, la psicologia i, també, la cultura… Vist des d’aquest punt de vista polièdric, l’exposició proposa un recorregut fascinant – no estrictament cronològic- que planteja, per a qui sàpiga mirar, multitud de temes: qüestions i conflictes de gènere, consum i indústria, alta i baixa cultura, cànon o regla i la seva transgressió, imitació d’estereotips, etc.
L’exposició presenta, entre altres, obres d’art de: William Hogarth, Angelica Dass, Laura Aguilar, Juno Calypso, Zed Nelson, Shirin Fathi, Narcissister, Ismael Smith, Isidre Nonell, Josep Masana, Colita, Sandra Gamarra, Esther Ferrer, Regina José Galindo, Maria Alcaide, Col·lectiu Ayllu, Lorenza Böttner, Marina Vargas, Arvida Byström o Harriet Davey.
Però, potser, ens han resultat més interessants els objectes i la documentació exhibits: les primeres taujanes cosmètiques per a moldre i emmagatzemar colors per ulls que provenen del neolític, capsetes de pigues pel rostre -originalment de pèl de rata- de temps immemorials i que s’utilitzaven per a dissimular defectes facials (marques de la verola) però que avui dia continuen venent-se, les perruques d’època altíssimes i desmesurades, les cotilles de cintura de vespa i faixes per a dones prenyades, les màscares facials amb llums LED, que suposadament, ho milloren tot, la crema “Hazeline Snow” que se li suposa miraculosos efectes blanquejadors en pells de color i que encara pot localitzar-se per internet…
Dèiem abans que el recorregut és fascinant i això és així perquè l’espectador assisteix a un espectacle de curiositats i efectes sorprenents, com vists per un turista que -desimplicat- retrata geografies exòtiques -tal vegada misèries- des de la finestreta d’un autobús. És l’univers del kitsch. Hi ha una dimensió absurda, però al mateix temps fascinant en aquests objectes i per extensió en algunes imatges.
Insistim: les fotografies del nigerià JD ‘Okhai Ojeikere són molt significatives del que diem. En aquest cas es tracta d’imatges de pentinats i tocats de dones africanes, originalíssims, que l’autor ha documentat sistemàticament des de 1968, amb la curiositat i la disciplina científica d’un entomòleg. Pentinats i tocats que són un atles del meravellós i del fantàstic i que -descontextualitzats- podrien passar per exemplars d’un jardí botànic o un paisatge lunar. Efectivament, hi ha un alè surrealista que sobrevola l’exposició i aquesta mirada és una de les aportacions de la mostra.
El culte a la bellesa, comissariada per Janice Li, va ser presentada a la Wellcome Collection de Londres el 2023. Ara, el CCCB -en sintonia amb el concepte i la línia de les seves exposicions- presenta una nova adaptació que compta, a més de Janice Li, amb la participació de Blanca Arias i Júlia Llull Sanz en el comissariat.
Et poden
Interessar
...
