Opinió
Dalí i l’art del menjar
Salvador Dalí, com he escrit en altres ocasions, es va anticipar en l’art de les performances, les instal·lacions i altres llenguatges artístics no estrictament objectuals… Però també es va anticipar en el food art, o art comestible, i va esdevenir un artista que el practicava de forma assídua. Salvador Dalí, ja des de petit (des dels sis anys, de fet), volia ser cuiner. Però això, en una família benestant, per més republicana que fos, hauria estat un deshonor —parlem d’altres temps, és clar. Això li va crear un trauma de per vida, i més tenint en compte que el seu pare li va prohibir entrar per sempre més a la cuina, on situava les seves fantasies sexuals. D’aquesta manera, el menjar, en la seva iconografia pictòrica, performances i accions —fins i tot, a parer meu, millors que la seva pintura—, té una presència molt rellevant.
L’última performance
Com segurament ja deveu saber, Salvador Dalí va manar decorar la torre Galatea, annexa al teatre museu —que havia de ser el seu túmul— amb uns pans de tres cantons o crostons (uns 1.500). De fet, hi ha gent que es pensa que són una creació daliniana, però en realitat es fan tradicionalment a Salt, a Banyoles, a l’Empordà. No sé si és una informació de caràcter etnogràfic de què disposava Dalí o intuïció genial. Aquest pa, antigament, era un “pa de funerals”, ja que es donava en aquests esdeveniments, i molta gent hi anava encara que no conegués el difunt, perquè era el pa més bo que es trobava —eren èpoques en què la gent havia de menjar pa negre.
El pa de la vida
De fet, Dalí sempre va tenir una gran afecció pel pa, que menjava goludament amb garoines, sardines, etc. I, a més, el va convertir en un motiu iconogràfic amb la seva obra mestra d’una panera, repetida almenys dues vegades. La més famosa (Teatre Museu Dalí de Figueres) representa una cistella amb un tros de pa situada sobre una taula de fusta en un fons obscur, i està pintada amb un estil que després anomenaríem hiperrealisme, que triomfaria més endavant. Segons el mateix Dalí, la va acabar el dia 1 de setembre de 1945, un dia abans que esclatés la Segona Guerra Mundial. Hi va estar treballant quatre hores al dia durant dos mesos. Però en altres obres dalinianes també apareix el pa: per exemple, a la Panera del pa (1926), sobre el mateix tema.
Et poden
Interessar
...
