L’Espai 13, de la Fundació Miró, crea el segon capítol del cicle comissariat per Alejandro Alonso Díaz i ho fa amb una proposta que desborda els límits habituals de l’exposició. A Fundació Joan Miró, l’artista alemany Michael Kleine presenta Espai 13 Sala 14 Cripta, un projecte que investiga les dimensions espirituals de l’energia a través de l’espai, el temps i la relació entre institucions.
Aquesta nova exposició, dins el cicle de les 18.12 a les 17.48, no es limita a una sala concreta, sinó que s’expandeix en forma de recorregut físic i conceptual. En col·laboració amb el Museu Frederic Marès i el Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, el projecte connecta diferents espais de la ciutat mitjançant una dramatúrgia subtil que reubica objectes, altera estructures i modula percepcions.
Lluny d’una disposició estàtica, Kleine treballa amb objectes procedents de les col·leccions del Museu Frederic Marès, situant-los en nous contextos per explorar com factors com la llum, l’acústica o el buit influeixen en la seva presència. Aquest gest, aparentment senzill, es converteix en una eina per repensar la relació entre objecte, espai i espectador.
Les intervencions no s’aturen a l’Espai 13. També ocupen la sala 14 i la cripta del Museu Frederic Marès, en diàleg amb el cicle Digues, cosa. Joan Brossa i els poemes objecte, comissariat per Marc Navarro. Aquesta extensió reforça la idea d’un projecte que es desplega en capes, travessant institucions i temporalitats.
Kleine defineix la seva proposta com un “túnel invisible” que uneix la Fundació Joan Miró i el Museu Frederic Marès. No és només un trajecte físic, sinó també una experiència psicològica: el temps necessari per recórrer-lo forma part essencial de l’obra.
Amb una trajectòria vinculada a la música, el teatre i l’òpera, l’artista incorpora la durada, l’espera i el ritme com a materials creatius. L’espai expositiu es converteix així en una mena d’escenari on el visitant és convidat a habitar el temps d’una altra manera.
A Espai 13 Sala 14 Cripta, cada decisió —des de la disposició dels objectes fins a la modulació de la llum o el moviment— respon a una voluntat clara: generar una energia específica que permeti una experiència oberta i personal. Kleine construeix un entorn que acull la percepció del visitant. “Calen moltes hores de feina per crear un buit”, afirma l’artista, reivindicant l’espai com a lloc de possibilitat.