Exposicions
Calo Carratalá: el paisatge com a experiència espiritual i provisional
La Fundació Bancaja presenta ‘Tot lloc és provisional’ fins al 7 de juny, una mirada contemporània al paisatgisme al llarg de tres dècades de trajectòria.
La Fundació Bancaja ha presentat a la seva seu de València l’exposició Tot lloc és provisional de l’artista de Torrent Calo Carratalá (1959), una mostra que revisa la seva particular interpretació del paisatge natural després de més de trenta anys de trajectòria dedicada a la pintura del territori. Considerat una de les figures destacades del paisatgisme contemporani espanyol, Carratalá reuneix en aquesta exposició una síntesi madura del seu llenguatge visual, profundament vinculat a l’experiència del viatge i la contemplació.
L’exposició aplega 37 obres de gran i petit format realitzades entre 2013 i 2026, moltes de les quals formen part de tres de les seves sèries principals. Aquest conjunt s’exhibeix per primera vegada de manera conjunta a València, incloent-hi peces creades expressament per a l’ocasió. El recorregut proposa un viatge visual per diversos territoris del món: les muntanyes nevades de Noruega, l’Amazones al Brasil i al Perú, i els paisatges africans de Tanzània i Senegal, amb especial atenció als baobabs, símbols de memòria i continuïtat cultural.
A Noruega, Carratalá construeix paisatges d’una gran economia cromàtica, on la neu i la llum configuren escenes de bellesa serena i melancòlica. A l’Amazones, la selva es transforma en una xarxa de línies en grafit i tinta, suggerint la densitat vegetal, els reflexos i la humitat del territori. En canvi, els paisatges africans es despleguen a través de verds intensos, formes obertes i espais de buit que evoquen la relació entre natura i comunitat.
El recorregut expositiu, comissariat per la historiadora de l'art Marisa Giménez Soler, evidencia el gest del pintor: ràpid, sintètic i precís. Carratalá treballa amb traços esbossats, corregits i superposats que converteixen el paisatge en una construcció emocional més que descriptiva. En aquest procés, la pintura esdevé una fusió d’aire, color i temps, on la realitat geogràfica es transforma en experiència sensorial.
La seva obra s’inscriu en una tradició pictòrica que dialoga amb els paisatgistes holandesos del segle XVII, amb la sensibilitat romàntica de William Turner, John Constable o Caspar David Friedrich, així com amb el llegat de l’impressionisme i l’expressionisme. Tanmateix, Carratalá actualitza aquesta herència des d’una mirada contemporània marcada per la consciència ecològica i la reflexió sobre la preservació del medi ambient.
El viatge constitueix el punt de partida essencial del seu procés creatiu. L’artista recorre durant setmanes territoris llunyans, immers en el paisatge, observant-lo i habitant-lo abans de traslladar-lo a l’estudi. D’aquest contacte directe en neixen dibuixos, esbossos i petites taules que recullen la primera empremta de la seva experiència.
De retorn, i després d’un treball pausat basat en apunts, fotografies i memòria, Carratalá reinterpreta aquests espais i els reconstrueix pictòricament. El resultat no és una reproducció fidel del lloc, sinó una recreació interior que incorpora la vivència personal i l’atmosfera emocional del viatge.
Com explica el mateix artista, “els viatges tenen alguna cosa d’espiritual. Em passo el dia sol, pintant, observant i pensant. Són també un exercici introspectiu, una manera d’estar amb un mateix i recuperar el temps de mirar i sentir”.
Et poden
Interessar
...
