Exposicions
Cristóbal Ortega i la pintura travessada entre matèria, temps i 'ànimes' en transformació
A la Galeria Miguel Marcos, 'Almas' explora una pintura que desborda el llenç i dialoga per qüestionar els límits de la percepció.
Cristóbal Ortega presenta a la galeria Galeria Miguel Marcos l’exposició Almas, un projecte que es podrà visitar fins al 30 d’abril i que sintetitza amb claredat una de les línies més singulars de la seva trajectòria recent. Lluny de plantejar-se com una simple reunió d’obres, la mostra funciona com un recorregut conceptual i material al voltant d’una idea persistent en la seva pràctica: la pintura com a cos travessat, com a espai de trànsit.
Ortega treballa simultàniament l’anvers i el revers del llenç, forçant la matèria pictòrica a travessar-lo. Aquest gest —alhora físic i simbòlic— dona lloc al que l’artista denomina “ànimes”: presències que emergeixen de la pròpia tensió del suport i que qüestionen la superfície com a límit. Aquesta línia de treball es remunta al 2011, durant la seva estada a Songzhuang (Pequín), poc després del seu contacte amb el context artístic xinès arran d’una exposició a l’Instituto Cervantes el 2009. Des d’aleshores, la seva investigació ha anat aprofundint en aquesta idea de permeabilitat, tant material com perceptiva.
Cristóbal Ortega, Alma Schopenahuer, 2025.
La pràctica pictòrica d’Ortega s’acosta a una concepció gairebé arquitectònica de l’obra. Cada peça es construeix com un sistema en equilibri inestable, on la matèria, el gest i el temps actuen com a forces estructurants. Tanmateix, aquesta aparent estructura es veu constantment desbordada per l’atzar i la indeterminació. L’artista rebutja qualsevol rigidesa tècnica i abraça l’imprevisible, permetent que la pintura evolucioni com un organisme viu.
Un dels aspectes més destacats és el comportament de l’oli sobre el llenç: la seva filtració genera acumulacions, veladures i transparències que desdibuixen la frontera entre superfície i profunditat. Els colors no es limiten a ocupar l’espai, sinó que s’entrellacen en un joc de tensions i harmonies que activa la mirada de l’espectador. En aquest diàleg de contraris —control i accident, opacitat i transparència, estructura i dissolució— rau un dels nuclis conceptuals de la seva obra.
Cristóbal Ortega, Sudoración everglades, 2022.
Almas incideix, precisament, en aquesta dimensió latent de la pintura. Les obres exposades permeten que aquesta “ànima” es manifesti amb més nitidesa, en un procés que no és només visual sinó també tàctil i gairebé fenomenològic. En aquest sentit, el treball d’Ortega estableix un suggerent paral·lelisme amb Tlön, Uqbar, Orbis Tertius de Jorge Luis Borges, on la realitat es construeix a partir de la percepció i les formes es redefineixen constantment.
Et poden
Interessar
...
