Amb la desaparició d’Antoni Marí als 81 anys, la cultura catalana i balear perd una de les seves veus més lúcides i persistents. Nascut a Eivissa el 1944, Marí va desplegar una trajectòria intel·lectual que es mou amb naturalitat entre la poesia, l’assaig i la narrativa, en paral·lel a una destacada carrera acadèmica.
Al llarg de les dècades, es va consolidar com una figura central del pensament literari contemporani, amb una obra marcada per la reflexió sobre la subjectivitat, la identitat i el paper de l’individu en la modernitat. El seu estil, rigorós i exigent, el va convertir en un referent tant per la seva producció creativa com per la seva aportació teòrica.
Aquest reconeixement es va traduir en nombrosos premis, entre els quals destaquen el de la Crítica Serra d’Or, el Ciutat de Barcelona o el Prudenci Bertrana de novel·la. Tanmateix, més enllà dels guardons, la seva influència s’ha projectat sobre diverses generacions que han trobat en la seva obra una eina per pensar el present.
Fins als darrers anys, Marí va mantenir una activitat constant. El 2019 va publicar, amb Francesc Parcerisas, Ombra i llum. Variacions sobre un tema romàntic, un llibre que articula un diàleg sobre la tradició i la seva continuïtat en la contemporaneïtat, una de les preocupacions recurrents del seu pensament.
Llicenciat en Filosofia i Lletres, es va especialitzar en teoria de l’art i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Pompeu Fabra. Aquesta tasca pedagògica va ser clau en la formació de noves generacions dins l’àmbit humanístic.
En l’àmbit literari, el seu debut va arribar amb El preludi (1979), tot i que en els inicis va dedicar una atenció especial a l’assaig. Aquesta doble dedicació —entre la creació i la reflexió— defineix una obra que es resisteix a les fronteres genèriques i que aposta per una concepció àmplia de la cultura.