Exposicions
Sisquella: “Still Life”. Mai no és massa tard.
Àgora 3, la galeria d’art de Sitges, presenta des del proper 27 de març i fins al 26 d’abril una exposició d’homenatge al pintor nascut a Barcelona el 25 d’abril de 1900 i mort a Sitges el 2 de setembre de 1964. La degana de les galeries del Garraf reuneix el bo i millor en un exercici de magisteri i homenatge.
Alfred Sisquella fou un dels membres fundadors del grup Els Evolucionistes que pertany a la Generació del 17. Contemporani de Joan Miró i de Salvador Dalí, Sisquella renuncià als experimentalismes avantguardistes decantant-se cap al realisme pictòric que promocionava la Sala Parés, dirigida des de 1925 pels germans Joan Anton i Raimon, fills del gran poeta català Joan Maragall.
L’evolució estilística d’Alfred Sisquella parteix del coneixement del cubisme, que practicà amb gran encert i destresa però amb desengany i foc nou. Segueix una etapa de realisme proper a la nova objectivitat, amorosida del mediterraneisme sunyerià.
La personalitat austera destaca en els retrats de la seva muller Antònia Rambla, model de la dona catalana, serena i lectora dels clàssics.
En les temàtiques de natura morta es copsa la maduresa partint de la simplicitat compositiva d’elements senzills molt d’acord amb la lliçó de Paul Cézanne, les pomes i les flors, fins als bodegons de cacera i aviram amb la complexitat ben resolta i on la matèria pictòrica crea volums i forma.
A Still Life Sisquella, l’exposició d’Àgora 3, destaca el retrat de cos sencer d’una figura femenina asseguda vestida i tocada amb una mantellina negra: Antònia amb ventall va estar penjat a la 1ª Exposició Biennal Hispano Americana de 1951 al palau d’exposicions del Retiro de Madrid. La peça de gran format pertany actualment al matrimoni format per Adriana López-Dóriga Guerra i Francesc Gorgas i Ros que l’ha conservada a través de la deixa del col·leccionista Albert Oller i Garriga (Barcelona, 1923-2014).
La col·lecció de dibuixos i olis de petit format omple les parets de la sala despatx, un conjunt que la família Pi- Andreu, propietària de la galeria d’art, Àgora 3, ha anat atresorant des de 1972 quan es va obrir l’establiment que ha estat i continua essent el referent emblemàtic i mascaró de proa de la cultura i l’art sitgetans.
Les pintures d’abans de la guerra remeten a la tradició artística de pintors de l’escola holandesa, mentre que les de després de la guerra tenen un marcat accent francès amb Corot, Delacroix i Manet com a mestres que Sisquella admirava. La composició de maniquins amb màscares i instruments de corda és un altre exemple de la versatilitat compositiva d’un pintor, Alfred Sisquella, l’obra del qual ha mantingut l’interès entre el públic coneixedor i ensems ara podrem redescobrir en una mostra variada i exemplar.
El comissari de la mostra, Isidre Roset i Juan, es va doctorar amb la tesi titulada La concepció antimoderna i la deshumanització de l’art; fortuna crítica en l’obra d’Alfred Sisquella Oriol ( Barcelona, 1900 – Sitges, 1964), on es detalla la formació infantil a l’escola Horaciana de Pau Vila a principi de segle XX, el pas per l’escola d’arts amb el mestratge de Francesc Labarta, la formació del grup Els Evolucionistes, el pas al realisme auster amb els marxants catalans i els guardons que va guanyar en diverses ocasions: el Plandiura el 1923, els del monestir de Montserrat (1931 i 1947) i l’exposició de primavera de Barcelona amb medalla d’honor (1953).
Les sales de la galeria d’art Àgora 3 llueixen ara com mai amb aquesta selecta mostra d’un dels artistes que formen part del bagatge artístic, sobretot el pictòric, d’un Sitges que junt amb Joaquim Sunyer, Rafael Durancamps, Pere Pruna i Alfred Sisquella marcaren la pauta de la pintura catalana del segle XX.
Alfred Sisquella va escriure un petit opuscle titulat Decorativismo y realismo. Deshumanización y humanización de la pintura moderna, publicat per Edimar el 1954, un recull dels pensaments sobre l’art pictòric on el pintor pensa en veu alta el coneixement i l’esperit del convuls mig segle XX i escaig.
Et poden
Interessar
...
