Exposicions
El Mestre de Cabestany i el mite de Sant Pere de Rodes prenen el MNAC
Una gran exposició reconstrueix la portada perduda i reivindica la modernitat d’un dels escultors més enigmàtics del romànic europeu.
Del 20 de març al 29 de juny de 2026, el Museu Nacional d’Art de Catalunya acull Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, una ambiciosa exposició comissariada per Manuel Antonio Castiñeiras González que reivindica una de les figures més enigmàtiques i singulars del romànic europeu. Conegut com el Mestre de Cabestany —un escultor anònim del segle XII actiu entre el sud de França i el nord de Catalunya—, aquest artista deu el seu nom al timpà de l’església de Cabestany i és reconegut per un estil inconfusible: rostres allargats, ulls ametllats d’intensa expressivitat i mans exageradament llargues que doten les seves composicions d’un dinamisme gairebé narratiu.
L’exposició posa el focus en la seva obra més emblemàtica, la desapareguda portada de marbre del Monestir de Sant Pere de Rodes, realitzada entre 1160 i 1170 al Port de la Selva i destruïda al primer terç del segle XIX. Aquest conjunt escultòric, avui fragmentat, esdevé el fil conductor d’un relat que travessa territoris com la Toscana, el Migdia francès, Catalunya i Navarra, tot resseguint una trajectòria artística i vital plena d’interrogants.
Mestre de Cabestany. Aparició de Jesús als seus deixebles al mar, segon terç del segle XII. Museu Frederic Marès.
La mostra ha estat possible gràcies a la recent identificació de diverses peces vinculades a aquesta portada, cinc de les quals —un relleu, dos caps masculins, un fragment de vestimenta i la cartel·la amb l’INRI— han ingressat a la col·lecció del museu. Aquestes troballes han permès articular un projecte expositiu de gran abast que no només reivindica la modernitat sorprenent del Mestre de Cabestany dins el romànic europeu, sinó que també posa en valor la importància històrica i artística de l’abadia de Sant Pere de Rodes, convertida avui en un veritable mite contemporani. Situat en un entorn d’una bellesa excepcional, on natura i creació artística es confonen, el monestir sintetitza segles d’història patrimonial marcada per episodis de destrucció, dispersió i redescobriment.
Amb més d’un centenar d’obres —entre escultures, pintures, manuscrits il·luminats, dibuixos i documents— procedents de destacades institucions de Cluny, Tolosa, Avinyó, París, Pisa, Cremona, Roma, Torí i Londres, l’exposició incorpora també peces i documents inèdits que permeten aprofundir en la construcció simbòlica de l’abadia: la seva relació primigènia amb Roma, la força mitopoètica del paisatge o el seu paper com a centre de pelegrinatge.
Agnus Dei, galilea de la abadia de Cluny, segona meitat del segle XII. Cluny, Musée d’Art et d’Archéologie. © Philippe Berthé / CMN Dist. SCALA, Florence
Un dels aspectes més suggeridors del recorregut és la reflexió sobre el caràcter “retrospectiu” de l’art del Mestre de Cabestany, que s’inspirava en models de l’antiguitat tardana, especialment en sarcòfags romans. Aquesta mirada cap al passat, reinterpretada amb un llenguatge propi, situa l’artista en una posició singular dins la tradició romànica.
El discurs expositiu s’organitza en tres grans àmbits. El primer aborda la destrucció i dispersió de la portada al segle XIX i el naixement de la consciència patrimonial moderna. El segon s’endinsa en l’edat d’or medieval del monestir, els seus vincles amb Roma i la construcció de relats llegendaris, tot presentant una proposta de reconstrucció de la portada. Finalment, el tercer àmbit explora les fonts clàssiques i el llenguatge escultòric del Mestre de Cabestany, posant en diàleg obres dels segles XI i XII amb relleus i sarcòfags d’època romana.
Et poden
Interessar
...
