Exposicions
El MNAC revisa el seu passat amb Recuperado del enemigo
Una exposició que examina els dipòsits franquistes custodiats al museu i reivindica la memòria, la transparència i la reparació en la història del patrimoni artístic català.
La nova exposició del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Recuperado del enemigo. Els dipòsits franquistes al MNAC, proposa una mirada crítica a la pròpia trajectòria de la institució i a la història —complexa i sovint incòmoda— de les seves col·leccions. La mostra posa el focus en les obres que van ingressar al museu a través del Servicio de Defensa del Patrimonio Nacional (SDPAN), l’organisme franquista creat després de la victòria a la Guerra Civil per gestionar el patrimoni artístic sota el nou règim.
Comissariada per Gemma Domènech i Casadevall i Eduard Caballé i Colom, l’exposició reuneix 135 peces —moltes d’elles sense autoria reconeguda— que van quedar dipositades al Palau Nacional un cop conclosa la gestió oficial de la postguerra. En la majoria de casos, aquell procés va comportar la restitució de les obres als seus propietaris legítims; en d’altres, però, el seu recorregut va quedar interromput en els dipòsits del museu, on han romàs fins avui.
Anònim, Las chicas de Claudia, C. 1929-1938.
La mostra s’inscriu en una línia de treball iniciada el 2014 amb la creació de les sales permanents dedicades a la Guerra Civil, un projecte que ha marcat la política d’exposicions temporals, els programes públics i les adquisicions del museu en relació amb aquest període. En aquest sentit, Recuperat de l’enemic dialoga directament amb l’exposició ¡El museo en peligro!, centrada en les tasques de salvaguarda del patrimoni artístic després de l’esclat del conflicte, sota la direcció de Joaquim Folch i Torres.
Cal recordar que el Museu d’Art de Catalunya, precedent de l’actual MNAC i inaugurat el 1929, va assumir durant la guerra la missió de protegir les seves col·leccions davant el risc de bombardeigs i saquejos. Les obres es van traslladar a diversos indrets del territori, com l’església de Sant Esteve d’Olot o dipòsits habilitats a Bescanó, Darnius i Agullana, amb l’objectiu de preservar-les de la destrucció.
Cartelll de l’SPDAN ‘Prohibida terminantemente la entrada’.
Amb la derrota republicana, aquells dipòsits organitzats per la Generalitat van passar a mans dels vencedors. El SDPAN en va assumir la gestió i va tornar a utilitzar el museu com a centre de recepció, custòdia i administració de les obres. Aquest doble paper —com a institució museística i alhora com a dipòsit d’art tant durant com després del conflicte— explica que avui el MNAC conservi un fons directament vinculat a aquelles operacions de salvaguarda i apropiació.
Les 135 peces presentades formen un conjunt heterogeni que reflecteix la diversitat de procedències i circumstàncies. A les etiquetes dels bastidors, la inscripció «Recuperado del enemigo» esdevé un testimoni eloqüent: més que una simple anotació administrativa, simbolitza la imposició manu militari d’un nou ordre polític que també es projectava sobre l’àmbit artístic i patrimonial.
El director del museu, Pepe Serra, ha definit la mostra com «un exercici de memòria, transparència i reparació». En aquest sentit, l’exposició no només revisa el passat institucional, sinó que obre un espai de reflexió sobre les responsabilitats dels museus en la construcció —i revisió— dels relats històrics.
Et poden
Interessar
...
