Josep Fèlix Bentz: “Història i ambició: el Cercle torna a ser protagonista”

Josep Fèlix Bentz és l’actual president del Reial Cercle Artístic, una de les institucions culturals més històriques de Barcelona, fundada el 1881. Vinculat a l’entitat també per tradició familiar, n’assumeix la presidència l’any 2009, després d’haver-se incorporat a la junta amb motiu del 125è aniversari.

Des de llavors ha liderat una profunda transformació estructural, econòmica i cultural del Cercle: la recuperació dels espais de l’edifici, una reforma integral que ha superat els vuit milions d’euros, la revitalització de la programació artística i la projecció internacional a través de grans exposicions i aliances institucionals.

També és un dels impulsors del projecte del Palau Martorell, concebut com un nou centre de referència per a exposicions internacionals a Barcelona.

Entrevista a Fèlix Bentz, president del Reial Cercle Artístic
Revitalitzar una institució històrica i projectar-la cap al futur

Des del 2009, el president del Reial Cercle Artístic ha liderat una transformació profunda de l’entitat, tant en l’àmbit cultural com en l’estructural i institucional. El que va començar com una col·laboració puntual en la celebració del 125è aniversari s’ha convertit en una etapa de gairebé dues dècades marcada per la revitalització, l’obertura i l’ambició internacional.

“El Cercle era casa”

La vinculació amb el Cercle ve de lluny. “El meu avi havia estat un dels primers socis; la meva mare també en va formar part, igual que les meves germanes. Per a mi, el Cercle era casa.”

L’any 2006, el president Abelló li va proposar incorporar-se a la comissió del 125è aniversari. Era el més jove del grup, però aquella experiència —organitzar activitats amb pocs recursos però molta imaginació— va marcar el seu retorn actiu a l’entitat. Poc després va entrar a la junta, assumí la vicepresidència i, arran de la mort sobtada d’Abelló el 2008, va assumir la presidència en funcions. El 2009, després de convocar eleccions, iniciava oficialment el seu mandat.

El repte: rescatar el Cercle de l’anonimat

Quan va accedir a la presidència, la situació era delicada. L’entitat travessava dificultats econòmiques i havia perdut presència dins la vida cultural barcelonina.

“L’objectiu era clar: revitalitzar el Cercle i retornar-li projecció.”

La tasca va començar per dins: estabilitzar la gestió, definir un projecte coherent i recuperar l’autoestima institucional. A partir d’aquí, es va treballar per reposicionar-lo a la ciutat, reforçant els seus fonaments —les arts plàstiques: pintura, escultura, dibuix— però ampliant també l’oferta cap a la música, la poesia o el cinema. El Cineclub, que enguany celebra quinze anys, n’és un exemple.

La voluntat era clara: mantenir l’essència històrica del Cercle —el mateix que havien freqüentat figures com Ramon Casas o Santiago Rusiñol— però adaptar-lo al present.

Recuperar la casa: una transformació estructural

Una de les decisions més valentes va ser recuperar els espais de l’edifici, molts dels quals estaven llogats a tercers. Aquells arrendaments garantien ingressos fixes, però limitaven la capacitat d’activitat cultural.

“Si volíem créixer, havíem de recuperar la casa.”

A aquesta situació s’hi va afegir la necessitat d’actualitzar l’edifici —fundat el 1881— a les normatives actuals. El resultat ha estat una remodelació integral executada per fases, amb una inversió superior als vuit milions d’euros, assumida principalment amb recursos propis i finançament extern.

La transformació, doncs, no ha estat només cultural sinó també arquitectònica, administrativa i econòmica.

El restaurant com a palanca estratègica

Un punt d’inflexió va arribar amb la renovació del restaurant. La decisió d’obrir-lo al públic general va permetre atraure un operador solvent i convertir-lo en un actiu clau.

“Moltes complicitats neixen al voltant d’una taula”, afirma.

El restaurant ha esdevingut un espai de trobada i una font d’ingressos fonamental per afrontar els crèdits derivats de la reforma.

Teixir xarxa: de la invisibilitat a la centralitat cultural

En l’àmbit institucional, la relació amb les administracions era inicialment gairebé inexistent. Es va iniciar una feina sostinguda per establir ponts amb l’Ajuntament, la Generalitat i altres organismes, així com amb entitats privades.

La incorporació a Esport Cultura Barcelona simbolitza aquest retorn als espais de decisió i relació de la ciutat. “No es tracta només de fer coses, sinó de fer-les amb qualitat i amb ambició.”

Avui, el Cercle és un actor reconegut dins el panorama cultural barceloní.

El salt internacional: del Cercle al Palau Martorell

Un dels projectes estratègics més ambiciosos ha estat la implicació en el Palau Martorell, concebut com un espai estable per a grans exposicions internacionals.

La llavor es remunta a una mostra dedicada a Albrecht Dürer, que va evidenciar les limitacions d’espai del Cercle. Posteriorment arribaria l’exposició dedicada a M. C. Escher al Museu Marítim, ja en la sortida de la pandèmia, amb un èxit notable.

La conclusió era clara: calia un espai propi per consolidar un projecte estable de grans exposicions. El Palau Martorell representa aquesta nova etapa.

Construir prestigi amb rigor

Des del primer moment, la directriu ha estat clara: excel·lència i coherència.

“Els grans noms han de confiar en tu.”

Les exposicions s’han desenvolupat en col·laboració oficial amb fundacions i comitès d’artistes com Marc Chagall, Alphonse Mucha, Antoni Clavé o Joaquín Sorolla, treballant amb arxius i institucions de referència.

La museografia és concebuda com una experiència immersiva: escenografia específica, estudi cromàtic de parets, il·luminació dissenyada a mida i producció tècnica d’alt nivell. Cada exposició té identitat pròpia.

Fidelitzar el públic i regenerar l’entorn

El model es basa en la renovació constant. A diferència d’un museu amb col·lecció permanent, aquí cada quatre o cinc mesos tot canvia: contingut, relat, botiga, marxandatge.

El projecte compta amb un equip d’uns noranta professionals i ha aconseguit fidelitzar el públic local, alhora que atrau visitants internacionals. Exposicions com la de Sorolla, amb 120.000 visitants, han tingut també un impacte positiu en l’entorn urbà.

L’ampliació amb un nou espai de 500 metres quadrats —amb oficines, cafeteria, llibreria i sala d’actes— permet reforçar la dimensió comunitària i obrir noves línies com els esdeveniments corporatius.

Un creixement orgànic i transversal

En paral·lel, el Cercle ha impulsat una orquestra pròpia, avui autosostenible, i ha establert col·laboracions amb festivals com el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i el Festival de Cinema de Girona.

La filosofia és clara: créixer sense perdre l’essència. Obrir noves línies, establir aliances i reforçar la sostenibilitat del projecte mantenint el rigor i l’excel·lència.

Mirada de futur

Després de gairebé dues dècades al capdavant, el balanç és el d’una transformació profunda: una institució històrica que ha sabut modernitzar-se, recuperar centralitat i projectar-se internacionalment.

“Tot el camí recorregut —les reformes, les aliances, les exposicions— respon a una idea molt clara: tornar el Cercle al lloc que li correspon dins la vida cultural de Barcelona. I fer-ho amb ambició, però també amb coherència i respecte per la seva història.”