Exposicions
La pintura com a poesia visual de Miquel Vilà
La Sala Parés presenta una retrospectiva que revela la força plàstica i la sensibilitat intimista de l’artista català.
La Sala Parés dedica una exposició en forma de retrospectiva a Miquel Vilà, oferint als visitants un recorregut que reivindica la pintura com a llenguatge poètic i expressiu per excel·lència. Aquesta mostra posa en relleu la força plàstica de l’obra de Vilà més enllà de gèneres, temàtiques o modes, convidant el públic a endinsar-se en un univers visual on la sensibilitat i la reflexió caminen de la mà. Els quadres i gravats exposats exploren amb deteniment l’entorn quotidià de l’artista: interiors íntims i detallats que es combinen amb horitzons amplis, sovint carregats de símbols personals que revelen la mirada única de Vilà sobre el món.
Miquel Vilà, El Nord.
L’exposició, que es podrà visitar fins a l’11 d’abril, no només ofereix una immersió en la tècnica i l’estètica de l’artista, sinó que també convida l’espectador a una experiència contemplativa. La llum crepuscular que Vilà recrea en els seus quadres accentua els contrastos, jugant amb ombres i gruixos matèrics que aporten profunditat i volum. Aquesta manera de tractar la llum i la textura confereix a la pintura un to existencial i vibrant, connectant de manera subtil amb la tradició de la pintura metafísica italiana que l’artista admira.
Miquel Vilà, Bombardejos.
Al llarg del recorregut, es percep com cada peça reflecteix no només la mà del pintor, sinó també un pensament poètic que transcendeix el suport i la tècnica. És una invitació a assaborir la pintura en la seva forma més pura, a deixar-se portar per l’equilibri entre l’intimisme i la universalitat, i a descobrir com la mirada de Vilà transforma la quotidianitat en imatges carregades de poesia i significat. Una mostra que confirma la seva capacitat de fer de la pintura un llenguatge capaç de parlar directament a l’ànima de l’espectador.
“Vilà defensa escrupolosament l’ofici i, per sobre de tot, s’erigeix com un defensor de la pintura com a llenguatge. Per ell, la pintura és un refugi davant del món hostil que l’envolta, però també l’arma més hàbil i segura enfront l’adversitat. Les seves composicions són tot un cant de resistència contra l’agonia que, segons Vilà, pateix la pintura contemporània.” Sergio Fuentes Milà
Et poden
Interessar
...
