Àngels Barcelona presenta Gestos compartits, la nova exposició que reuneix les obres de Mireia c. Saladrigues i Marcelo Expósito. Inaugurada el 14 de febrer, la mostra es podrà visitar fins a l’11 d’abril i proposa un diàleg inèdit entre pràctiques artístiques molt diferents en forma i estil, però que comparteixen un terreny comú que va més enllà de l’estètica: la seva connexió és essencialment ètica, metodològica i política.
Marcelo Expósito concep l’art com una eina d’intervenció social, vinculada als moviments col·lectius, a la pedagogia crítica i a la producció de coneixement compartit. Les seves obres inclouen Comentaris sobre la violència il·lustrada, un conjunt de treballs desenvolupats durant la seva residència a l’Acadèmia d’Espanya a Roma (2022-2023). Aquesta sèrie combina artefactes visuals i sonors creats a partir de textos manuscrits i impresos, veus i sons documentals, configurant una constel·lació d’experimentacions interrelacionades. El treball neix en un context italià que funciona com a laboratori polític d’una realitat europea amb ressonàncies globals: l’ascens de noves formes de feixisme i la dificultat de reactivar les insurreccions globals iniciades al voltant de 1968, dues problemàtiques estretament connectades i presents en la lectura política del seu art.

Per la seva banda, Mireia c. Saladrigues explora la fragilitat del marbre, un material tradicionalment venerat per la seva noblesa i resistència, centrant-se en la seva degradació inevitable. Els seus treballs recents, inspirats en els actes d’iconoclasia comesos contra La Pietat i el David de Miguel Ángel, revelen fractures, fragments dispersos i la pols derivada dels cops de martell. La seva recerca va més enllà de la iconoclasia com a fenomen de recepció artística: s’acosta també des de la perspectiva del nou materialisme, considerant les qualitats i els comportaments inherents de l’obra com a part integral de la seva narració artística.
Exposició en forma de diàleg subtil entre l’art com a eina de transformació social i l’art com a espai de reflexió íntima, on l’ètica i l’afecte se situen al centre de la pràctica artística, oferint al públic una experiència que interroga tant el món extern com l’interior de cada obra.