El carnaval ha estat sempre una font d’inspiració per a artistes plàstics de tot el món. Les seves màscares, disfresses i colors vius traslladen la festa popular al llenç, a l’escultura i a la instal·lació contemporània. Els pintors capten l’alegria, la transgressió i el moviment de les rues, mentre que els escultors i artesans reinterpreten les formes i materials tradicionals per crear objectes que dialoguen entre tradició i innovació. En aquest sentit, el carnaval no és només un esdeveniment social, sinó també un laboratori creatiu que transforma l’experiència efímera de la festa en art perdurable.
Catalunya es vesteix de festa per Carnaval i ens acosta a El gran Carnaval del món, una de les obres més destacades de Joan Abelló, que es pot visitar a la seva casa-museu de Mollet del Vallès. Pintada entre 1978 i 1979, l’obra reflecteix l’època en què Abelló mantenia contacte amb Salvador Dalí, fet que es percep en les cares de Velázquez i Dalí, que s’enfronten a un dels extrems inferiors del quadre. Una altra característica notable són les màscares africanes que apareixen al centre, aportant un toc exòtic i simbòlic a aquesta celebració pictòrica.
L’obra representa un carnaval ple de colors i figures, sovint descrita com un quadre que captura l’essència del viatge i la manera de veure el món de Joan Abelló. És una escena que sembla desplegar-se en múltiples racons de la geografia, com si cada mirada descobrís una nova història o cultura. Viatger incansable, Abelló va recórrer diversos llocs del món, i la seva visita a Venècia, epicentre del carnaval europeu, va deixar una empremta visible en la composició: elements d’aquesta ciutat, com les màscares i la riquesa cromàtica, es fusionen amb altres influències per crear un univers visual únic, carregat de fantasia i moviment.