Al nord de Barcelona, el districte de Nou Barris viu una nova centralitat cultural. El projecte NOU Sentit Urbà ha convertit aquest territori en un gran museu a l’aire lliure, articulat a través de divuit intervencions murals de gran format que transformen façanes, places i espais quotidians en escenaris de lectura artística contemporània. Més que una suma d’obres, la iniciativa construeix un relat compartit que situa el districte com a referent del muralisme actual amb mirada social i comunitària.
Després de l’experiència de BesArt, el nou projecte neix amb la voluntat d’apropar llenguatges singulars de creació contemporània a zones sovint absents de l’imaginari cultural hegemònic. NOU Sentit Urbà aposta per descentralitzar l’art i activar-lo com a eina de transformació simbòlica del territori. El resultat és una galeria a cel obert que dialoga amb la identitat i la memòria del barri.

Les obres, creades per artistes locals, nacionals i internacionals, s’integren amb sensibilitat en el context arquitectònic i social on s’insereixen. Cada intervenció estableix un diàleg directe amb la història de Nou Barris: les lluites veïnals, les migracions, el feminisme, la biodiversitat urbana o la vida comunitària emergeixen com a eixos narratius. L’espai públic esdevé així lloc de memòria, trobada i reflexió col·lectiva, reafirmant el seu potencial com a plataforma de pensament contemporani.
El projecte dibuixa una cartografia diversa de llenguatges plàstics. Artistes com Mariana Santos, Sshhozzy, Jay Kaes, Udatxo o Rice despleguen universos visuals que oscil·len entre el realisme simbòlic, l’abstracció orgànica i la narrativa figurativa, ampliant l’horitzó estètic del districte i consolidant-lo com a pol de creació urbana.

Un dels pilars fonamentals de NOU Sentit Urbà és la seva dimensió educativa. A través del programa Paisatge compartit: tangram col·laboratiu Zona Nord, desenvolupat per Rice en diversos centres educatius —els instituts escola Ciutat Comtal, Elisenda de Montcada, Ferrer i Guàrdia, Mestre Morera i FEP Mare Alfonsa Calvín—, l’alumnat participa activament en el procés creatiu. Aquesta implicació converteix els joves en agents culturals i reforça el vincle entre art, aprenentatge i territori.
Amb aquest conjunt d’intervencions, NOU Sentit Urbà deixa un llegat integrat en el dia a dia del districte i configura una ruta cultural oberta, accessible i en transformació constant. El projecte obre interrogants sobre el paper de l’art contemporani en l’espai públic i consolida Nou Barris com un espai on la creació urbana actua com a eina d’identitat, cohesió i projecció cultural.

Mapa creatiu de NOU Sentit Urbà
El desplegament territorial de NOU Sentit Urbà dibuixa un mapa creatiu que s’estén per carrers, places i equipaments del districte, convertint-lo en una autèntica constel·lació d’intervencions contemporànies.
En l’àmbit dels murals, el recorregut comença a la Via Favència, 230, amb la proposta de Jay Kaes, artista resident al Regne Unit, i continua al número 224 amb l’obra de l’ucraïnès Dima Korma. Al passeig de Fabra i Puig, 370, la creadora Doa Oa deixa la seva empremta, mentre que al carrer Aiguablava, 7, Udatxo desplega el seu univers pictòric. El carrer Platja d’Aro concentra dues intervencions: al número 23, la portuguesa Mariana Santos, i al 19, el rus Sshhozzy, ampliant així la dimensió internacional del projecte.

Les escultures incorporen noves volumetries a l’espai públic: al carrer Castellví, 19, l’artista francès Antoine Guignard; a la plaça de Salvador Puig Antich, el col·lectiu Todo x la Praxis; i a la Via Favència, dues intervencions signades pel barceloní Octavi Serra i el col·lectiu Basurama.
La llum també esdevé matèria artística. A la Biblioteca de Nou Barris, situada a la plaça Major de Nou Barris, Spidertag transforma l’arquitectura en una experiència lumínica, mentre que al Centre Esportiu Municipal Turó, al carrer Sant Iscle, 50, Basurama intervé l’espai amb una proposta que dialoga amb l’entorn i l’activitat quotidiana.
El projecte s’estén igualment als centres educatius del districte: l’Institut Escola Ciutat Comtal (carrer Pujalt, 6), l’Institut Escola Elisenda de Montcada (carrer Vallcivera, 1), l’Institut Escola Ferrer i Guàrdia (carrer Pedraforca, 5), l’Institut Escola Mestre Morera (carrer Perafita, 48) i el FEP Mare Alfonsa Cavin (avinguda Rasos de Peguera, 57). Aquests espais no només acullen intervencions, sinó que consoliden la dimensió pedagògica del projecte, integrant la creació artística en el dia a dia de la comunitat educativa.
