Exposicions
Viatge enigmàtic per l’univers creatiu de Vicenç Huedo al Museu d’Art de Girona amb Calamicleos. Misèria i glòria
Dibuixos i pintures automàtiques inspirats en els poemes de Juan de Mena revelen un alfabet visual misteriós i fascinant.
L’exposició Calamicleos. Misèria i glòria es pot visitar al Museu d’Art de Girona fins al 24 de maig. Aquesta mostra reuneix les obres més inusuals, sorprenents i enigmàtiques de l’artista Huedo, oferint una perspectiva profunda sobre el seu univers creatiu. La iniciativa forma part del cicle “(Res) és veritat”, un projecte impulsat per l’Ajuntament de Girona i la Fundació Fita, que es desplega en un total de vuit equipaments culturals de la ciutat, amb l’objectiu de explorar els límits de la percepció i la realitat a través de l’art contemporani. L’exposició convida el públic a endinsar-se en un recorregut visual i conceptual que combina l’estranyesa, la reflexió i l’impacte estètic, fent d’aquesta visita una experiència única per als amants de l’art.
Comissariada per Kim Bover Busquets i Carme Sais Gruart mostrant al Museu d’Art de Girona els dibuixos i pintures que l'artista mateix anomena “calamicleos”. El nom prové del record que té l’artista d’uns poemes que va escriure el poeta cordovès del segle XV Juan de Mena dedicats al tema de la “misèria i la glòria”. Són les seves obres més críptiques, inusuals i enigmàtiques. Consisteixen en una mena de dibuixos petits, que semblen simples gargots, fets de forma automàtica. De fet, les primeres ratlles que l’artista, de forma aparentment distreta, dibuixa damunt de qualsevol paper que no tingui un horitzó fixat poden ser uns calamicleos, és a dir, unes traces que semblen capricioses. En els seus calamicleos, els gargots s'ordenen talment com signes d’un alfabet iconogràfic indesxifrable.
Carme Sais, comissària de la mostra, destaca que el cicle expositiu es desplega com vuit capítols, un a cada espai.
Els calamicleos són, sens dubte, les seves obres més críptiques, inusuals i enigmàtiques. Es tracta de petits dibuixos que, a primera vista, poden semblar simples gargots, creats de manera automàtica i espontània. Sovint, les primeres línies que l’artista traça, aparentment de manera casual sobre qualsevol paper sense un horitzó predeterminat, poden convertir-se en un calamicleo: traces que semblen capricioses però que amaguen un ordre intern. En aquestes composicions, els gargots s’organitzen com si formessin un alfabet iconogràfic misteriós i indecifrable, creant un univers visual que desafia la percepció i convida a la contemplació detallada.
Aquestes peces mostren la faceta més desconeguda de l’artista, lluny del realisme pel qual és habitualment reconegut. Acompanyades de quatre obres procedents del fons de la Fundació Prudenci Bertrana, aquestes creacions connecten amb els aspectes més surrealistes i enigmàtics de la seva trajectòria, oferint una mirada diferent i més profunda al seu univers creatiu.
Et poden
Interessar
...
