Exposicions
El moviment perpetu del mur: els anys cinquanta que van redefinir Antoni Tàpies
El Museu Tàpies revisita quatre exposicions clau per entendre la consolidació del llenguatge matèric de l’artista i el seu camí cap al reconeixement internacional.
El Museu Tàpies convida el visitant a endinsar-se en la dècada dels cinquanta amb Antoni Tàpies. El moviment perpetu del mur, una exposició que es podrà visitar fins al 6 de setembre. La proposta recupera un període decisiu en la trajectòria de l’artista i el revisita amb una mirada aprofundida, a partir de quatre exposicions clau que van marcar un punt d’inflexió en la consolidació del seu llenguatge.
Comissariada per Imma Prieto i Pablo Allepuz, la mostra no es limita a presentar obres, sinó que reconstrueix moments, un context concret, atmosferes i tensions. El recorregut traça un itinerari que s’inicia a les històriques Galeries Layetanas de Barcelona, continua a la galeria Stadler de París i culmina a la mítica Sala Gaspar. A través d’aquests espais, el visitant pot comprendre com el mur esdevé molt més que un motiu formal: és matèria, superfície, límit i espai de pensament. En la dècada dels cinquanta, el mur es converteix en l’eix vertebrador d’una obra que transforma la pintura en territori d’experimentació física i conceptual.
Aquesta exposició temporal dona continuïtat a la recerca iniciada amb Antoni Tàpies. La imaginació del món, però fa un pas més en focalitzar-se en el mur com a element indispensable dins la seva producció. Per a Tàpies, el mur connecta amb reflexions profundes sobre el gest, el temps i el concepte de moviment, entès com una tensió constant entre matèria i esperit. La materialitat hi adquireix una presència rotunda: sorres, pigments, textures i incisions construeixen superfícies que apel·len directament a la percepció de l’espectador. La pintura deixa de ser finestra per convertir-se en cos.
La mostra, a més, recrea la manera com aquestes obres es van presentar en els tres espais expositius originals, establint un triangle significatiu entre estudi, carrer i galeria d’art. Aquest vincle permet entendre com l’obra de Tàpies dialogava amb l’entorn urbà i social, i com la seva irrupció no es produïa en un buit, sinó en un context cultural i polític molt específic.
En aquest sentit, l’exposició planteja també una pregunta inevitable: com mirava l’art l’espectador dels anys cinquanta? I com reaccionava davant les obres de Tàpies? La recepció no va ser homogènia ni exempta de controvèrsia. A la primera exposició, l’any 1950, només Samaranch va adquirir una obra, un fet que evidencia la dificultat d’encaix d’aquella proposta radical en el mercat i el gust del moment. En la segona, la convivència amb el Grup R situava l’obra en un marc de renovació arquitectònica i artística que ampliava els seus diàlegs. I a la Sala Gaspar, la compra de tres obres per part de l’Ajuntament va transcendir l’àmbit estrictament artístic per convertir-se en un esdeveniment social de primer ordre. D’aquell episodi, dues peces —Quatre quadrats grisos sobre fons marró i Pintura ocre— s’exposen avui al Museu Tàpies, convertides en testimonis materials d’un moment de debat públic sobre el valor i el sentit de l’art contemporani.
La dècada dels cinquanta que revisita el Museu Tàpies es revela essencial per comprendre l’evolució posterior de l’artista. És en aquests anys quan es consolida la seva manera de crear i es defineix un llenguatge propi, tant en l’àmbit estrictament artístic com en la concepció mateixa de l’espai expositiu. Lluny de ser un període de transició, aquests anys constitueixen el fonament sobre el qual Tàpies bastirà una obra que assolirà plena maduresa i un ampli reconeixement internacional.
El recorregut de la mostra reuneix més de cinquanta obres, acompanyades de documentació diversa, procedents de col·leccions públiques i privades. Aquest conjunt permet reconstruir amb precisió el context creatiu i institucional que va envoltar aquelles primeres exposicions, i ofereix una visió completa d’un moment decisiu que marcaria el rumb definitiu de la seva trajectòria.
Et poden
Interessar
...
