L’abstracció geomètrica d’alta càrrega espiritual i intel·lectual d’Eugene J. Martin aterra a la Galeria Marc Domènech de Barcelona. Per a aquesta exposició, la galeria ha reunit una selecció d’obres representatives dels anys setanta, vuitanta i noranta: els dibuixos ovalats (1971–1973), els dibuixos a llapis de grafit (1977–1978), els dibuixos a tinta amb ploma de bambú (1982) i els collages “heterocrònics” (1993–1999) i es podrà del 10 de febrer fins al 13 de març.
La diversitat de tècniques —tinta, llapis, gouache, aquarel·la i collage— revela una pràctica lliure i intuïtiva, on el gest respira sense constriccions i el color es desplega amb una sensibilitat profunda, confirmant el talent de l’artista com a creador de ritmes, matisos i silencis visuals.

Eugene J. Martin, Sense títol, 1982, © The Estate of Eugene James Martin.
Eugene J. Martin és considerat una figura clau dins l’art afroamericà del segle XX. La seva obra forma part de col·leccions importants com les del Metropolitan Museum of Art, el Smithsonian American Art Museum o la Phillips Collection. La seva pràctica s’inscriu, tanmateix, en el marc de la història de l’art afroamericà del segle XX, des del Renaixement de Harlem fins a les lluites pels drets civils, que va viure de primera mà —fins al punt d’assistir al discurs de Martin Luther King l’any 1963. La seva obra destil·la una combinació singular de llibertat, ironia i una persistent joie de vivre, capaç de florir al marge de les condicions materials i de qualsevol idea convencional d’èxit.
La juxtaposició de mitjans diversos i les combinacions de significants que suggereixen natures mortes més que no pas les representen flueixen com múltiples formes d’expressió dins la unitat harmònica de les obres acabades.¹ Les formes abstractes, sorgides de la imaginació de l’artista, esdevenen gairebé l’únic fil conductor d’aquest conjunt de treballs, que abasta el període comprès entre 1972 i 2003.

Eugene J. Martin, The Sleepy Babysitter, 1997, © The Estate of Eugene James Martin.
L’art abstracte va ser el gran aliat d’Eugene James Martin: un llenguatge que li imposava “ni restriccions ni normes”, i que li permetia moure’s amb una llibertat absoluta. Aquesta selecció traça una mirada a quaranta-dos anys de pràctica artística ininterrompuda, durant els quals l’artista es va mantenir fidel a un únic principi rector —la llibertat— fins a la seva mort, l’any 2005.
Més enllà dels colors vius i del caràcter lúdic de les formes abstractes, Eugene James Martin construeix, a través d’aquestes combinacions singulars, una visió profundament personal del món. La seva trajectòria es va desenvolupar de manera solitària, al marge d’escoles i corrents establerts. En un context dominat pel Pop Art i el Minimalisme als Estats Units, Martin va mantenir-se fidel a una visió pròpia, sense renunciar mai al seu llenguatge ni atribuir a la seva obra una voluntat política explícita.