Exposicions
Miró, la guspira que no s’apaga
Retrobar Miró. La guspira màgica revisita l’etapa mallorquina de l’artista a través de 240 obres que revelen el seu procés d’autocrítica, experimentació i transformació contínua.
La Fundació Pilar i Joan Miró de Mallorca inaugura Retrobar Miró. La guspira màgica, una exposició de gran envergadura que proposa una relectura profunda de l’etapa mallorquina de Joan Miró, iniciada l’any 1956 i considerada una de les més lliures i radicals de la seva trajectòria artística.
La mostra reuneix prop de 240 obres —entre pintures, escultures, dibuixos i material documental— que permeten endinsar-se en un període marcat per l’experimentació, la connexió amb el paisatge mediterrani i una renovació constant del llenguatge plàstic. Instal·lat definitivament a Mallorca, Miró va trobar en l’illa un espai de silenci i intensitat creativa que va actuar com a detonant d’una nova manera de fer.
Retrobar Miró. La guspira màgica es podrà visitar fins al gener de 2027, convertint-se en una cita imprescindible per redescobrir l’artista des d’una mirada contemporània i entendre com Mallorca va esdevenir un dels grans laboratoris creatius del seu univers. Entre les obres exposades destaquen les primeres versions d’escultures emblemàtiques, algunes concebudes molts anys abans d’esdevenir les grans peces públiques avui plenament reconeixibles. La mostra dialoga també amb les escultures instal·lades als jardins de la Fundació, que ja apleguen onze obres a l’aire lliure, reforçant la continuïtat entre espai expositiu i paisatge.
L’obra de Miró s’entén com un moviment perpetu, travessat per una successió d’impactes, ruptures i sacsejades necessàries per avançar. Aquesta dinàmica es fa especialment visible en la seva darrera etapa a Mallorca, quan l’artista inicia un profund exercici d’autocrítica. Miró reacciona contra la seva obra anterior no amb la voluntat de destruir-la, sinó de transcendir-la, arribant fins i tot a incorporar una certa violència com a part del procés creatiu. Mallorca li ofereix l’espai i el temps per començar de nou.
Al final del recorregut expositiu, el cercle es tanca: l’obra mateixa —tant la seva com la d’altres creadors— es converteix en “guspira màgica”, detonant d’imatges, formes i projectes futurs. Les peces muten, canvien d’escala, de material i d’entorn, però sense deixar mai d’evocar el gest inicial. Oiseau solaire i Oiseau lunaire exemplifiquen aquesta transformació: des dels primers exemplars dels anys quaranta, prou petits per cabre al palmell d’una mà, fins a assolir una dimensió monumental que els integra plenament en el paisatge i la ciutat.
Et poden
Interessar
...
