Exposicions
Samuel Salcedo o quan l’escultura obliga a sostenir la mirada
Les escultures de Salcedo conviden a aturar-se, mirar amb deteniment i descobrir les emocions i tensions que habiten cada gest i cada plec del rostre, ara al Moco Museum.
La data del 26 de juliol marcarà un punt i final en l’oportunitat de contemplar i dialogar amb les mítiques escultures de Samuel Salcedo al Moco Museum de Barcelona, una exposició que ha captivat tant el públic local com internacional per la seva intensitat emocional i potència conceptual.
En la pràctica artística de Salcedo, el rostre humà esdevé un territori emocional, un espai de tensió i revelació on convergeixen la identitat, la fragilitat i la consciència. Les seves escultures funcionen com a miralls psicològics, interpel·lant directament l’espectador i convidant-lo a reconèixer-se en les expressions contingudes, sovint ambigües, que habiten aquests cossos silenciosos. Lluny de la simple representació figurativa, l’artista barceloní explora el rostre com a espai de projecció, un lloc on s’inscriuen pors, contradiccions, desitjos i estats d’ànim universals.
A través d’un llenguatge escultòric d’una precisió gairebé inquietant, Salcedo captura la complexitat de l’expressió humana establint un diàleg constant entre presència i absència, entre allò que es mostra i allò que s’intueix. Les seves figures, suspeses en un instant emocional indefinit, posen en joc la percepció de l’espectador i obren un espai de reflexió sobre la vulnerabilitat com a condició essencial de l’existència humana.
Treballant amb una gran varietat de materials —que van des de superfícies llises i gairebé translúcides fins a textures aspres, denses i contundents—, Salcedo confereix a cada obra una presència física i emocional que reclama temps, silenci i una observació atenta. Les seves escultures no s’esgoten en una mirada ràpida: demanen ser contemplades, recorregudes lentament, com si s’anessin revelant a capes.
Cada peça es configura com un univers en si mateixa, un espai íntim on la mirada, la tensió de la boca o els plecs subtils del rostre construeixen un relat silenciós. Són gestos mínims però carregats de significat, que suggereixen emocions, pensaments i estats interiors impossibles de traduir amb paraules, però profundament recognoscibles per qui s’hi acosta amb sensibilitat.
Les tres obres presents al Moco Museum són Wrecking Ball I de 2015, Mirror Mirror on the Wall de 2025 I I’ll be your mirror també de l’any 2025. A Wrecking Ball I (2015), Samuel Salcedo treballa la idea de presència a partir de la massa i el volum, encapsulant rostres humans d’expressió ambigua que obliguen l’espectador a una lectura lenta i introspectiva del gest i del pes emocional que projectem en l’espai.
A Mirror Mirror on the Wall (2025), el rostre es converteix en mirall emocional: cap expressió és neutra i cada peça admet múltiples interpretacions segons la mirada de qui observa, posant en joc empatia, incomoditat i projecció personal. Finalment, I’ll Be Your Mirror (2025) consolida aquesta metàfora del mirall amb un rostre monumental que retorna una imatge emocional mutable, recordant que mirar l’obra implica sempre mirar-se a un mateix.
Et poden
Interessar
...
