Antoni Muntadas ha estat reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona 2025 en la categoria d’Art i Ciència pel projecte Tigre de Tasmània: estudi de cas del Museu de l’Extinció. Es tracta d’una instal·lació que forma part de l’exposició Animals Invisibles, actualment visible al Museu de Ciències Naturals. L’obra, produïda per la New Art Foundation, es va presentar inicialment a Ars Electronica 2022, amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull.
El treball de Muntadas se situa en el territori conceptual que connecta la extinció i la desextinció, i pren com a eix central el tigre de Tasmània (Thylacinus cynocephalus), una de les figures més icòniques entre els anomenats animals invisibles. Malgrat la seva aparença —semblant a la d’un gos amb ratlles—, es tractava d’un marsupial carnívor que es va extingir oficialment l’any 1936.
L’acte de lliurament dels premis està previst per a l’11 de febrer de 2026, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
L’interès de Muntadas per aquesta espècie es remunta a 1993, durant una estada a Austràlia. La descoberta del rostre del tigre de Tasmània en l’etiqueta d’una cervesa va actuar com a detonant d’una recerca que explora com un animal extingit pot continuar present en la cultura visual i en l’imaginari col·lectiu. Ningú no l’ha tornat a veure, però la seva figura persisteix, suspesa entre la memòria, el mite i la representació simbòlica.
Exposició Animals Invisibles al Museu de Ciències Naturals de Barcelona
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona és el responsable de la producció de l’exposició Animals Invisibles: mite, vida, extinció, desextinció, una proposta que convida a reflexionar sobre aquelles espècies que escapen a la nostra mirada. L’exposició reuneix animals que ja no existeixen —com els dinosaures, els dodos o el tigre de Tasmània—, éssers que només habiten l’imaginari col·lectiu de diverses cultures —sirenes, dracs o ietis—, i espècies vives però gairebé invisibles, ja sigui pel seu comportament esquiu, com el calamar gegant, o per l’impacte de l’acció humana, com el tritó del Montseny.

Per apropar aquest univers d’animals ocults al públic, la mostra —que es podrà visitar fins al 10 de gener de 2027— aposta per una museografia multidisciplinària que combina les col·leccions de ciències naturals del Museu amb creacions artístiques de procedències molt diverses. L’exposició integra llenguatges com l’art conceptual, la pintura, l’escultura, la música, la fotografia, la il·lustració, el còmic, el tatuatge, el cinema i la literatura, entre d’altres.
Entre la trentena d’artistes participants destaquen figures com l’actor Viggo Mortensen, els fotògrafs Joan Fontcuberta i Txema Salvans, els artistes conceptuals Antoni Muntadas i José Luis Viñas, la muralista Lily Brick, el músic Rafel Plana, el cineasta Víctor Matellano, l’especialista en art electrònic Vicente Matallana i la tatuadora Paola Garmo, configurant un mosaic creatiu que amplia la mirada científica amb perspectives poètiques i simbòliques.