Exposicions
Quatre artistes contra el silenci de les expectatives socials a Roca Umbert
Expectatives socials, feminitat i violències quotidianes en l’exposició de Montse Morcate, Mireia Plans, Raquel Luaces i Rebeca Pardo.
Allò que no s’anomena: entre les expectatives i el patiment parteix de la idea que les expectatives socials imposades operen com un mecanisme de sosteniment de l’ordre establert, sovint a costa del silenci, la invisibilització i el patiment individual. Històricament, la feminitat ha estat vinculada a l’obligació de complaure, de no incomodar i de preservar una harmonia aparent; una construcció que ha exigit callar i no assenyalar les violències —sovint subtils però profundament estructurals— que travessen cossos, relacions i experiències quotidianes. Anomenar allò que ha estat silenciat esdevé, així, un gest polític que obliga a mirar de front una realitat incòmoda, a reconèixer-la i a assumir-ne la complexitat.
Foto: Toni Torrillas - Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
L’exposició a Granollers reuneix el treball de Montse Morcate, Mireia Plans, Raquel Luaces i Rebeca Pardo, desenvolupat parcialment durant la seva residència artística a Roca Umbert Fàbrica de les Arts i en el marc del projecte de recerca Representacions contemporànies del dol i el patiment: visibilitat, agència i transformació social a través de la imatge (Generación del Conocimiento 2022 – Ministerio de Ciencia e Innovación). Des de pràctiques diverses tant en llenguatges com en metodologies, les artistes exploren com el patiment és produït, administrat i sovint deslegitimat dins les estructures socials contemporànies.
A través de formats com la instal·lació, la fotografia o el fotollibre, les obres aborden violències quotidianes però profundament estructurals vinculades a la maternitat, la salut mental, la pressió estètica, la tecnologia i els mecanismes de reconeixement i validació social. Lluny d’oferir lectures unívoques, els treballs obren espais de tensió, resistència i reflexió, posant en crisi els imaginaris dominants i convidant a repensar les formes possibles de visibilitat, agència i transformació social.
Foto: Toni Torrillas - Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
Les obres que conformen Allò que no s’anomena parteixen d’una atenció compartida cap a allò que habitualment queda fora de camp: gestos mínims, imatges fràgils i experiències que fan visible un patiment sovint silenciat. Com en la vida mateixa, aquestes pràctiques no es defineixen tant pel que mostren com pel que revelen: fan emergir allò que roman ocult i, alhora, en desplacen l’aparença, amagant-la per la mateixa proximitat amb què s’acosten.
Amb un gest proper i una formalització honesta, les obres de Pardo, Luaces, Plans i Morcate conviden a anar més enllà del primer cop d’ull. A través del revers, el matís i la transparència, les artistes proposen una mirada atenta cap a allò que s’amaga darrere la imatge i la paraula, obrint un espai de lectura que demana temps, escolta i una disposició a deixar-se afectar.
Foto: Toni Torrillas - Roca Umbert Fàbrica de les Arts.
L’exposició es pot visitar a l’Espai d’Arts de Roca Umbert, amb el suport de l’Ajuntament de Granollers, fins al 15 de març. El programa continuarà amb Una imatge que engoleix, que xucla, comissariada per Caterina Almirall, amb les artistes Marta Cardellach, Òscar Moya Villanueva, Mercis Rossetti i Laia Solé, que tindrà lloc del 16 d’abril al 7 de juny.
Et poden
Interessar
...
