El Museu d’Art de Girona inaugura amb Francisca Rius i Sanuy (1891-1967). Disseny i vida la primera retrospectiva monogràfica dedicada a aquesta artista catalana. La mostra posa en valor la trajectòria d’una creadora que, a causa de les circumstàncies socials i polítiques del segle XX, havia quedat injustament relegada a l’oblit. Comissariada pel seu net, Domènec Ribot, l’exposició presenta al públic una selecció d’obres inèdites, majoritàriament procedents de col·leccions familiars, i es podrà visitar fins al 6 d’abril de 2026.

Francisca Rius i Sanuy. 'Assutzena', 1914. Col·lecció particular.
Nascuda a Barcelona l’11 de desembre de 1891, Francisca Rius es va formar a l’Escola de la Llotja, on va destacar per la seva sensibilitat artística i va obtenir diversos reconeixements, inclosa la medalla de plata de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts l’any 1914. Des de ben jove va participar en exposicions a Barcelona i Madrid, guanyant premis que anticipaven una carrera prometedora.
La seva obra combina el modernisme i l’art-déco en un llenguatge propi, delicat i harmoniós. Els seus dibuixos estilitzats, inspirats en la natura, els patrons per a brodats i les il·lustracions mostren formes subtils, colors rics i una força decorativa gairebé musical. Tot i que l’obra conservada és escassa, representa un testimoni radiant de l’art de l’estilització, pensat per dialogar amb les necessitats de les indústries creatives de l’època, transformant la simplificació de les formes en pura expressió artística.

Francisca Rius i Sanuy. 'Estilització floral amb ocell vermell', c.1914. Col·lecció particular.
La retrospectiva actual neix del precedent de l’exposició Feresa de Silenci (2022), dedicada a les artistes que havien publicat a la revista Feminal i comissariada per Elina Norandi, que va treure a la llum trajectòries pràcticament desconegudes. Seguint la línia del museu de recuperar i valora les dones artistes de totes les èpoques, es va assumir el compromís de dedicar una mostra i un catàleg a Francisca Rius, restituint la memòria i la dimensió artística d’una creadora singular.
La seva obra conservada en col·leccions públiques és escassa. Algunes peces es custodien al Museu del Disseny de Barcelona, com els seus patrons per a brodats, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya es conserva documentació diversa, inclòs el manuscrit original del seu Diari íntim. Aquest dietari, escrit entre 1938 i 1939 des de la rereguarda i destinat al seu fill al front, ofereix un testimoni íntim i emotiu de la vida quotidiana en temps de guerra, i es va publicar el 2009, cosa que permet redescobrir la mirada personal i sensible de l’artista.
A través d’aquesta exposició, el Museu d’Art de Girona recupera no només l’obra d’una artista oblidada, sinó també una part essencial del patrimoni cultural català, afavorint la creativitat, la delicadesa i l’enginy d’una dona que va saber transformar la simplificació formal en bellesa artística.